Text de l'Evangeli (Mt 15,21-28): En aquell temps, Jesús, sortint d’allà, es retirà a la regió de Tir i Sidó. I succeí que una dona cananea vinguda d’aquelles contrades cridava, dient: «Compadeix-te de mi, Senyor, fill de David! La meva filla està molt malmenada per un dimoni». Però ell no li respongué paraula.
I acostant-s’hi els seus deixebles, el supliquen dient: «Despatxa-la, perquè crida al darrere nostre». Però ell, responent, digué: «No he estat enviat sinó a les ovelles perdudes de la casa d’Israel». Però ella vingué i l’adorà, dient: «Senyor, ajuda’m!». I ell, responent, digué: «No està bé prendre el pa dels fills i tirar-lo als cadells». Però ella digué: «Sí, Senyor, perquè també els cadells mengen de les engrunes que cauen de la taula dels seus amos». Llavors Jesús, responent, li digué: «Oh dona, gran és la teva fe! Que et sigui fet com tu vols». I es va guarir la seva filla en aquella hora.
HOMILIA
Fent-me amb la Paraula de Déu d’aquest diumenge, em ressonen les paraules del Papa Francesc a Lisboa amb motiu de la JMJ: “En l’Església hi cabem tots, tots, tots”.
La
comunitat a la qual es dirigeix Mateu està formada per un grup de jueus
als que els costa d’obrir-se als pagans, als que no són jueus. Els costa
acceptar que els qui no són jueus també estan cridats a la fe. Per açò Jesús, amb ganes de que
canviïn d’actitud, aprofita una conversa amb una dona jueva per fer catequesi,
formació de fe.
Jesús
pronuncia una de les frases, una de les idees i converses, que
segurament corrien entre els jueus: “Només
he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel” “No està bé de prendre el pa
dels fills per donar-lo als cossets”.
Déu és Pare de tots, de tots.
L’Església ha de tenir les portes obertes a tots, a tots.
Davant els jueus, Jesús demostra que el seu cor sensible i misericordiós, no pot deixar d’acollir les ovelles que sofreixen, siguin quines siguen, i d’admirar la seva fe, la fe present als qui són o no són jueus, als qui són o no són cristians.
La
dona cananea mostra tenir les dues condicions essencials per ser escoltada
d’una manera particular: Un
gran amor cap a la seva filla (Senyor, compadiu-vos de mi, la meva
filla està desequilibrada, endimoniada) (La mare presenta com a propi el
patiment de la seva filla), i una gran
fe en Jesús (Senyor, ajudau-me!) (Donau-me encara que siguin només les
miques que cauen de la taula dels qui es consideren primers).
Què és el més important? Ser jueu o pagà? Ser d’un país, d’una cultura, tenir una història concreta o una altre? El més important ens ho recorden les tres lectures d’avui i el salm 66:
El llibre d’Isaïes ens diu: “No hi ha ningú estranger. Tots som convidats a obrar el bé i adherir-nos al Senyor”.
Tots som convidats com diu el salm 66: A lloar el Senyor
Tots mereixem l’atenció del Senyor, com mos diu la carta de sant Pau als cristians de Roma.