Dia litúrgic: Diumenge 2 (A) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Mt 17,1-9): En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: «Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies».
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo». Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: «No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts».
HOMILIA
A la primera lectura veiem un
imperatiu de Déu dirigit a Abraham: “Surt de la teva terra!”. La salvació de Déu, el seu missatge, la seva
presència no és sols pels qui estan al nostre costat i més o manco ens
interessa i el procuram viure. Aquesta
mateixa expressió dita al “pare de la fe” que és Abraham, servirà després a
sant Pau per anunciar el cristianisme als pagans, a tothom. Quan la fe ens
toca de ver el cor, quan la nostra relació, comunicació, pregària amb Déu, ens
arriba al fons, ens recolza perquè ens obrim als plans de Déu i anunciem l’evangeli
amb valentia arreu, sense quedar tancats a la parròquia, al nostre grup.
La segona lectura, carta de sant Pau a Timoteu, comença també animant a participar a l’obra de l’evangeli. I ens anima a fer-ho amb convicció i superant dificultats: “Suporta tot el que has de sofrir a causa de l’evangeli amb la fortalesa que et dóna Déu”.
Però l’evangeli d’avui, el de la Transfiguració, ens comunica clarament que sols anunciarem l’evangeli als altres, a tothom sense diferències, si la nostra relació amb Déu és real i viscuda profundament.
Per anunciar l’evangeli és necessari tenir una experiència semblant a la que van tenir Pere, Jaume i Joan. Una experiència de resurrecció, una transfiguració de Jesús davant d’ells. Jesús no és un personatge més. Jesús és “el Fill estimat de Déu. En ell Déu s’hi complau del tot”.
Sols serem capaços de transmetre la fe als altres, superant dificultats, si hem viscut alegria, festa, bon estar en moments de pregària i de silenci a una muntanya alta, a un lloc silenciós de casa, o a un espai de la parròquia. Sense transfiguració no serem capaços de tornar al lloc de la nostra vida diària i en ell anunciar l’evangeli de Jesús.
Per anunciar Jesús amb coratge l’hem d’haver viscut com a “Fill de Déu”. Pere, Jaume i Joan, en silenci i al cim d’una alta muntanya, reben l’impacta de descobrir que Jesús és la Paraula definitiva de Déu. Per açò, a partir d’ara, és a Ell i tan sols a Ell que escoltaran i anunciaran.
La pregària és necessària per oxigenar l’esperit i per enfortir la nostra voluntat de cara al compromís amb Déu i l’evangeli. Però la pregària no ens pot fer enfora mai de mai de la realitat, tot al contrari. Ens ha de servir per a tornar a la realitat amb més confiança i voluntat.
Arran de la Paraula de Déu, és convenient que avui ens demanem: Quins motius de resurrecció, de transfiguració vivim en la pregària? Els vivim? Resam? Ens comunicam amb Déu? La nostra relació amb Déu ens dóna pau, alegria, fortalesa...?
La pregària ens fa viure el nostre dia a dia amb més ganes, amb més compromís a favor de l’evangeli?
Què hem de fer per ser cristians amb més voluntat d’anunci? Hem d’intensificar millor la nostra pregària? L’hem de viure amb més atenció? L’hem de viure amb més sorpresa?
La pregària, i l’alegria de la pregària, de la comunicació amb Déu, és imprescindible per a ser uns bons comunicadors seus.