Diumenge 3 (A) de Quaresma
Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: «Dóna'm aigua». Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar. Però la dona samaritana preguntà a Jesús: «Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?». Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: ‘Dóna'm aigua’, ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva».
La dona li diu: «Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?». Jesús li respongué: «Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar». Ell li diu: «Vés a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Fas bé de dir que no en tens. N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat».
La dona li respon: «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li diu: «Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat».
Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan Ell vingui, ens ho explicarà tot». Jesús li respon: «Sóc jo, el qui et parla».
En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?». La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
Mentrestant, els deixebles el pregaven: «Rabí, mengeu». Però Ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. ¿No teniu costum de dir: ‘Quatre mesos més i ja serem a la sega?’. Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita: ‘Un és el qui sembra i un altre el qui sega’. Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball».
Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en Ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Per la paraula d'Ell mateix encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món».
HOMILIA
Davant les dificultats i els dubtes, l’orant del salm 94, va sentint en el seu interior: Tant de bon que avui sentís la seva veu, tant de bo que no endurís el meu cor quan em trob enmig de proves i em sent temptat. (Tan de bo que visqui en connexió amb Jesús que en va marcant el pas)
Sant Pau camina fidel i ferm entremig de proves i dificultats quan escriu avui als cristians de Roma (5,1-2.5-8): Com a creient que som, estic en pau amb Déu. Déu vessa en el meu cor el seu amor. (Ho sent, ho visc. La meva relació amb Déu em satisfà)
I tot açò va reflectit avui a l’evangeli de Joan (4, 5-42) quan mos narra la trobada de Jesús amb una dona samaritana.
Aquesta trobada es viu a una ciutat de Samaria anomenada Sicar, i a prop d’un pou. Ja sabem prou que, per a Jesús, jueu com és, aquest lloc no li era propici, més bé era un lloc hostil. Els jueus i els samaritans no es tractaven a causa d’una llarga història d’enfrontaments entre ells.
Jesús es troba davant una dona sense nom, una samaritana. Açò em fa pensar amb un personatge que es pot referir a qualsevol de noltros en hores de carència i necessitat.
Jesús, i altra vegada en aquest cas, es presenta com un jueu estrany ja que dirigeix la seva paraula a una dona samaritana que, a més, i molt possiblement, no gaudia de massa fama entre els del poble ja que havia tingut cinc homes. Un tractat rabínic diu referent a la relació amb les dones: Un home jueu cerca fer-se mal tant en quant passa temps conversant amb una dona.
Jesús constantment demostra que no fa cas d’aquelles normes que exclouen a persones. El que a ell l’interessa, l’únic que li interessa, és curar, salvar, tornar la pau a la gent.
Mirem avui com:
-La vida d’aquella dona és una vida marcada per la carència, per la insatisfacció existencial. Representa una vida que sent buidor interior i que no hi ha res que la satisfaci. I Jesús li ralla d’una aigua -el seu missatge, la seva persona- que la satisfarà plenament.
-Els samaritans de Sicar escolten l’anunci d’aquella dona: Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet, però no en tenen prou. Volen veure’l ells mateixos, es volen trobar amb ell. I una vegada que s’han trobat amb ell afirmen: Ara ja no creiem només pel que ens has dit; noltros mateixos l’hem vist sentit, i sabem que aquest és de ver el Salvador del món”.
Qui conversa cor a cor amb Jesús viu el procés de la dona samaritana: passa de cercar una aigua que no satisfà, d’una aigua superficial, a desitjar i tastar una aigua més profunda i sanejadora. Passa de creure que Jesús és un més entre tants, al reconeixement que ell és el
Messies, el Salvador.
Tots necessitam d’una aigua que ens satisfaci plenament. La dona samaritana ens mostra el camí. Conversem amb Jesús. Escoltem a Jesús. Siguem orants constantment.