Homilia diumenge 26 de febrer 2023

 

Dia litúrgic: Diumenge 1 (A) de Quaresma


Text de l'Evangeli (Mt 4,1-11):
En aquell temps, l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans». Però Ell li va respondre: «L'Escriptura diu: ‘L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu’».

Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: ‘Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’». Jesús li contestà: «També diu l'Escriptura: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’».

Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Et donaré tot això si et prosternes i m'adores». Li diu Jesús: «Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a Ell tot sol’». Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien». 

HOMILIA

             Ja veiem que el projecte de Déu troba resistències sempre a causa d’actituds, paraules, i fins i tot lleis que no afavoreixen ni la pau, ni les bones relacions, ni el progrés humà.

            Jesús de Natzaret, en el silenci del desert, ens fa veure que fer el que Déu Pare espera de cadascú, no és fàcil però és l’autèntic aliment que uns i altres necessitam. Amb aquesta lluita (entre el que desitja i les conseqüències del que desitja), Jesús es prepara per iniciar la seva vida pública.

            La primera lectura d’avui, el Gènesi, ens explica que el mal que vivim no l’ha creat Déu sinó els humans. El mal, representat per la serp, desfà la pau entre els humans, entre dones i homes, i entre els humans i Déu. Les males relacions entre noltros, i entre noltros i Déu, ens arriben perquè el mal ens fa aspirar a ser “com a déus”, a estar i a viure per damunt de tot i dels altres. El mal ens empeny a passar dels altres i de Déu.

            A causa de voler ser “com a déus” (poderosos, senyors de tot i de tots) neixen les ambicions, els abusos de poder, les dictadures de tot tipus. (Tinguem present avui la guerra entre Rússia i Ucraïna, la fam en el món... Tinguem present que fins i tot el que anomenam “drets humans” no els concedim a tots). I així, alguns, escoltant el mal, la serp, tornen inhumans i es fan cruels amb el tracte amb els altres, i uns altres es senten i viuen deshumanitzats per patir tot tipus de mal tracte.

            Tres vegades Jesús respon al mal que el tempta, així: “Està escrit!”. És una cita del llibre del Deuteronomi. La temptació que Jesús es disposa a vèncer cada vegada pren més força. Si la primera  sols mira les pedres del desert, la segona ja és viscuda a la gornisa del temple, i, la tercera , l’experimenta a dalt d’una muntanya altíssima. Si la primera tempta tempta a satisfer la seva fam, la segona el tempta a brillar damunt la gent per a ser sostingut per les mans d’uns àngels màgics que aconsegueixen que aconsegueixen emparar-lo quan es disposa a tirar-se de la gornisa del temple; i, la tercera, li ofereix reialmes i glòria si adora el mal en tost del bé. En el fons, si renuncia a la seva missió.

            Jesús supera les temptacions posant-se al servei de Déu i no del mal després d’un llarg exercici de quaranta dies, seguint la tradició de grans circumstàncies del poble d’Israel. 40 dies va passar Israel fugint d’Egipte i anant cap a la terra promesa; i 40 dies i 40 nits va passar també  Moisès abans d’aconseguir els deu manaments.

Tinguem present que no mos serà possible superar temptacions si no dedicam un temps de silenci i de quietud per enfortir la nostra opció per Déu. Quaresma és un temps d’exercici per aconseguir viure silenci i reflexió.

            Durant aquest temps de quaresma se’ns demana viure una reflexió profunda: què o qui exerceix un poder especial en la nostra vida?: El mal, l’ambició, l’orgull, la mentida, l’egoisme..., o Déu, la veritat, la sinceritat, l’amor, la justícia, la fraternitat...

            La temptació no és un assumpte d’importància menor, ni ha passat de moda. Per a Jesús va ser un assumpte decisiu i principal. Tant, que ell mateix ho recull a la pregària que ens va deixar com a testament: “No ens deixis caure en temptació i lliura’ns del mal”.

            Abans de començar la seva missió profètica, Jesús va sofrir en el desert un fort debat interior. L’ideal del Regne li atreia, però segur que el patiment li feia respecte, el temptava. I Jesús va optar, superant la temptació, posar-se al servei del seu ideal: Anunciar Déu, anunciar el seu Regne.

            L’afany de poder, el desig de posseir, d’usar i d’abusar de tot... són temptacions que vivim uns i altres constantment.

            Elegir entre Déu i els ídols actuals (doblers, poder, fama, orgull, modes...) és  la tasca personal i comunitària que tenim durant aquest temps quaresmal. Optem pel Déu amor. Un Déu que no refusa el patiment a favor de tots.