Diumenge 5 (A) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Jn 11,1-45): En aquell temps, un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimes està malalt». Jesús, en sentir-ho, digué: «Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.
Després digué als deixebles: «Tornem a Judea». Ells li diuen: «Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?». Jesús contestà: «¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum». Dit això, va afegir: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: «Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!». Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem-hi també nosaltres i morim amb Ell!».
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?». Ella li respon: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món».
Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El Mestre és aquí i et crida». Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué: «Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà». Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: «On l'heu posat?». Li diuen: «Senyor, vine i ho veuràs». Jesús començà a plorar. Els jueus deien: «Mireu com l'estimava». Però alguns replicaren: «Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?».
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, li diu: «Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor». Li respon Jesús: «¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre m'escolteu, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que vós m'heu enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: «Llàtzer, surt a fora!». I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell.
Avui, segur que mos surten del cor, clams, angoixes, necessitats diverses. Pens, en aquests moments, en persones que han entrat a la Parròquia:
-I alguns m’han demanat si coneixia pisos o habitacions per poder llogar. Un d’ells em deia: “Tenc feina, però no trob casa o una habitació”. Un altre em deia: “Tenc feina i estic a un pis. Però pel lloguer que pag no em queda quasi res per poder pagar llum i comprar menjar”...
-I m’han demanat que anés a visitar algú que en aquests moments en que es troba molt dèbil i no pot sortir de casa.
-I m’han dit que no es trobaven massa bé i que em preparés perquè prest hauria de celebrar el seu Funeral.
Us convid a tenir present els clams, les angoixes, les necessitats que uns i altres tenim. Us convid a obrir el llibre dels salms i a resar amb el salm 129: “Des de l’abisme us crid, Senyor, escoltau el meu clam. Sou Vós qui ens salvau de totes les penes, culpes, misèries...
Adonem-nos com Déu, avui, mitjançant el profeta Ezequiel que anuncia la restauració del poble d’Israel, ens diu: “Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, les vostres angoixes, el vostre dolor, i us en faré sortir. I així sabreu que jo som el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida”.
I Sant Pau, amb la carta als cristians de Roma, ens recorda un mètode per recobrar la pau en hores difícils. Pensau, mos diu, que: “L’Esperit de Déu habita en voltros. I si Crist està en voltros, l’Esperit és la vostra vida”. Qui resa i qui contempla en moments difícils, troba pau. La pregària és conversar amb Déu: “Senyor em passa açò! Sent al cor aquesta dificultat, aquesta tristesa, aquest dolor...”. I la contemplació és viure en silenci per a poder escoltar Déu. És sentir-te acompanyat per Ell.
Marta i Maria, en un moment de la seva vida que ploraven la mort del seu germà Llàtzer, viuen la pregària i la contemplació.
Preguen: “Senyor, aquell que estimau està malat”. I ja més tard: “Senyor si haguéssiu estat aquí el nostre germà no haguera mort”.
I en silenci “contemplen” com: Jesús plora, es commou profundament, és sensible al seu patiment... I també, en silenci i contemplant, s’adonen com “la llosa del sepulcre” és llevada, és suprimida, i “com Llàtzer retorna a la vida” i elles aconsegueixen de nou la pau.
Preguem i contemplem sempre que visquem una circumstància que ens fer al cor. La pregària ens farà viure com les lloses que ens impedeixen viure en pau davant dificultats, són també suprimides, llevades.
Podem fer altres coses que avui tants recomanen (Exercicis físics, caminar, prendre algun medicament...) però avui veiem que el millor de tot és resar i, gràcies a la pregària, contemplar, adonar-nos com la pau ens retorna al cor gràcies a que sentim que Déu ens acompanya.