Diumenge 5 (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 5,13-16): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».
Avui les lectures ens mostren d’una manera excel·lent el que som com a cristians: som sal i som llum. Dues realitats que sols tenen sentit en funció dels altres. La sal: donar gust al que som, trobar-li sentit, fer que la vida sigui positiva. La llum: Il·luminar el camí a seguir, indicar-lo.
Com assenyala el llibret de la Missa diària, hi ha un teòleg, Bonhöffer, que diu: Jesús no va dir “heu de ser sal...” “heu de ser llum...-”. Sinó “sou sal...” “sou llum...”. Així idò, com “la sal” no pot fer altra cosa que salar i la “llum” no pot fer altra cosa que il·luminar, el cristià no té altra missió que donar gust al plat de la vida i ser llum en el seu fer camí. “Ser sal” i “ser llum” forma part de la nostra essència cristiana.
Tinguem present, però, que l’aportació de la sal és discreta. La sal es barreja amb els aliments en mesura justa. No es veu ni vol suplir ni suprimir els aliments. Allò que fa un cristià en la família, en l’activitat on és present, en la responsabilitat que assumeix és viure les benaurances, carta magna de tot cristià com comentàvem diumenge passat: ser just, compassiu, pacífic, humil, alegre, acompanyant en el dol i en l’alegria ...
I tinguem present que ser llum, com remarca la primera lectura d’Isaïes i la carta de sant Pau als cristians de Corint, vol dir: Compartir el pa, vestir al despullat, viure a una casa acollidora, anunciar el misteri de Déu no amb l’eloqüència de paraules sàvies sinó pel poder convincent de l’Esperit. Així, l’evangeli d’avui conclou: “En veure el bé que obrau, glorificaran al vostre Pare del Cel”.
Tot açò: ser sal, ser llum, compartir, testimoniar Jesús, ser anunciadors d’Ell sols és possible si vivim amb Ell, si el coneixem perquè ens hi relacionam. I si relacionant-nos ens empeltam d’Ell.
Algú a vegades diu: La qüestió és ser bones persones. Açò dels sagraments (baptisme, confirmació, eucaristia, perdó, matrimoni, sacerdoci, unció dels malalts) no és una cosa important. El que és important és ser bons.
Però és clar, un es demana: I quin és el teu model, el teu referent de bona persona? Perquè segons sigui el teu model i la teva relació amb aquest model, seràs tu.
Per açò avui hem de demanar-nos demanar-nos: “Quin és el teu model de persona, de parella, de polític, d’empresari, de pare i mare...”?
Si els cristians diem que el nostre model és Jesús, no podem inventar un model de persona sense tenir present Ell que ell era i feia.
Així, si Jesús dóna importància a la comunitat dels 12 primers seguidors..., no seguirem el seu model si no donam importància a la comunitat, a la parròquia. Si no hi venim, si no freqüentam la comunitat.
Així, si Jesús dóna importància a acollir malalts, viudes, orfes, infants, famílies de difunts, gent afamada..., no seguirem el seu model si no visitam malalts, si no acompanyam viudes i orfes; si no satisfem la fam de tants...
Així, si Jesús es retira a dalt d’una muntanya o un lloc solitari per resar, no seguirem el seu model si no estimam el silenci per estar amb Ell, per a tenir-lo present, per a identificar-nos amb Ell.
Hem de ser bones persones. Però per aconseguir-ho, els qui som cristians sols tenim un model i aquest és Jesucrist.
Convé, idò, que de tant en tant passem bugada per a descobrir el que hem d’intensificar més i més, per a ser més i més semblants a Crist.