Diumenge 7 (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 5, 38-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial».
Déu diu a Moisès –primera lectura Levític 19,1-2: “Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, som sant”. I ja des del llenguatge del Levític, llibre de l’Antic Testament, es diu que la santedat consisteix en:
-No guardis malícia en el teu cor.
-Reprèn els altres, si és necessari.
-No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú.
-Estima els altres com a tu mateix.
I acaba dient: Jo som el Senyor (Així som jo, el Senyor, el sant)
Déu no mos guarda malícia, Déu mos reprèn quan fa falta, Déu no es venja mai de ningú, Déu mos estima tant com ell s’estima a ell mateix.
En què consisteix la santedat, idò? En estimar. Déu és amor. Qui estima és sant.
I per què som cridats a ser sants? Som cridats a ser sants, mos diu avui la segona lectura (1Cor 3, 16-23), perquè hem estat creats per a ser temples de Déu. L’Esperit de Déu habita en noltros.
Qui profana aquest temple, qui deixa d’estimar s’enganya a ell mateix, es fa mal a ell mateix i als altres, impedeix que sa felicitat empleni el seu cor i el cor dels altres, viu malament, es fa mal, es destroça i destroça als altres.
La saviesa d’aquest món consisteix en “imitar Déu”. Qui vivint es creu savi pel que ha aconseguit tècnicament, professionalment, econòmicament, que aprengui a ser un ignorant. El progrès tècnic, econòmic... no li atorgarà benestar interior. El benestar interior, l’autèntica saviesa a aconseguir en aquest món és: “Imitar Déu!”. Ser sants!.
Qui és el més savi de tots els humans? Qui estima més! Els altres honors, ho diu avui sant Pau, no s’aguanten més que el fum. Aspirar a ser, el que sigui, sense estimar i sense considerar que l’amor és l’autèntica saviesa humana, és profanar el Temple de Déu, el que som, el per què hem estat creats.
El nou Testament segueix i aprofundeix amb aquesta mateixa tònica. Avui ens diu: No poques vegades oïu com es diu: Ull per ull, dent per dent. No, no en faceu cas! Aquesta actitud mai ens portarà felicitat perquè no connecta en el per què hem estat creats. El que connecta que és? Si et peguen, si t’ofenen,... no els hi tornis.
Sempre hem d’actuar vivint un plus, tal com Déu fa amb noltros:
-Si algun et pren el vestit, dona-li també el mantell. Si algú et carrega fort, demostra que encara tens més resistència.
-No estimis sols els amics. Déu ens estima encara que noltros li siguem enemics. Estimar sols els amics, no té mèrit, no té marca de Déu. El que té marca de Déu és estimar tothom, amics i enemics, també als qui no et saluden...
Volem ser feliços, estimem!!! Hem estat creats per a ser Temples de Déu. Tot allò que facem, pensem, organitzem..., que no sigui dins el camp de l’amor ens fa enfora de Déu i, per açò, de la nostra felicitat personal i social.
Molts avui pateixen, patim, perquè no aspiram a ser santedat, a estimar, a estimar sense mesura.