Diumenge 6 (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 5,17-37): En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud. Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que es va dir als antics: 'No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal'. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
»Ja sabeu que es va dir: 'No cometis adulteri'. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos. També es va dir: 'Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci'. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
»També sabeu que es va dir als antics: 'No trenquis els juraments'. I encara: 'Compleix allò que has jurat al Senyor'. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne».
A vegades mos pensam que som bons perquè no matam, ni robam, ni fem grans pecats, i amb açò sentim que ja feim el que hem de fer, que “ja complim” amb el que Jesús ens demana.
Però Jesús ens demana que penetrem al dedins de les lleis, que no mos quedem tan sols amb la lletra. Qui entén la llei és aquell que va més enllà de la lletra de la llei, és aquell què entén el que la llei ens demana en el seu més profund, mos diu Jesús avui a l’evangeli de Mateu (5, 17-37). Qui va més enllà de la lletra de la llei és el que fa important una llei. Així per exemple, mos diu Jesús avui:
El quart manament que vivim des del temps de Moisès diu: No matis, i tothom que mata, serà duit davant el tribunal. Si és cert que la lletra de la llei diu “matar”, el contingut, el que desitja la llei, no és sols que no matis, és més, molt més. El que desitja la llei és:
-Que no ens enfadem quan mos relacionam amb els altres, que no menyspreem a ningú, que no insultem. La llei desitja que siguem persones pacients. Les nostres relacions no sempre són fàcils. Totes elles mos demanen cordialitat, intel·ligència, temps. S’altre dia, a un dels meus escrits diaris a Facebook vaig recordar un diàleg entre dos monjos del desert, l’abbà Pastor i l’abbà Joan. L’abbà Joan va demanar a l’abbà Pastor que s’ha de fer quan mos trobam amb algú que té un cor dur, o quan mos trobam amb algú quan mos costa relacionar-nos pel que sigui. I l’abbà Pastor li va dir: “S’aigua es tova, és suau, és tendre, i la pedra és dura, però si s’aigua cau gota a gota damunt sa pedra, la perforarà. Un cor dur, una relació que mos costa, es torna més fàcil si aconseguim, gota a gota, amb tacte i bones paraules, fer-la més propera i cordial”.
La lletra de la llei: “No matis”, va molt més enllà de que no matem. El que demana és que mos respectem sempre els uns als altres. Demana, ho hem sentir també avui, que les parelles es respectin, es considerin, no es maltractin ni amb paraules ni amb accions. Demana que fins i tot les nostres mirades siguin netes, correctes, igual les nostres carícies, les nostres besades o abraçades, els nostres juraments... Avui, dia en què Mans Unides esn crida a ser “humans”, “solidaris”, optem per compartir el que som i tenim. Que bé si algú es compromet a “donar-se” ell, ella mateixa, a favor del sacerdoci, la vida consagrada i missionera,...
Hem d’aprendre a entendre la llei dels manaments. No hem de quedar en el que diu la lletra. Hem d’intentar acollir tot allò que la lletra inclou.
I la primera lectura, la de Jesús fill de Sira, diu clarament: “Interpretar la llei així com Déu mana sols depèn de tu”. “Si tu vols –diu la lectura- guardaràs correctament els manaments”. I repeteix: Ets tu que has de decidir si vols o no quedar només amb la lletra com van fer els fariseus i els mestres de la llei.
Siguem profunds en una societat que, per exemple, com que va a la lletra de les senyals de tràfic, hem d’omplir els nostres carrers de senyals de tràfic. Com que va a la lletra del comportament que s’ha de tenir a l’esport, carregam de lleis l’esport i fins i tot hem de posar es “bar”.
Quedem-nos avui amb el slam 118:
-Felices les persones de conducta irreprensible, felices les que guarden el pacte amb el Senyor, felices les que no es desvien dels seus camins.