L'Epifania del Senyor, 6 de Gener
Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo». Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ‘I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’».
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo».
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'Infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
Davant les lectures d’avui molts són els punts que podem tenir present. Us en dic alguns dels molts que avui em desperten la meva atenció. Que cadascú es quedi amb qui més li convengui o amb algun altre que voltros mateixos heu pogut observar:
1. Isaïes mos diu: “Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria”. La festa d’avui és crida a no perdre mai l’esperança. Encara que visquem entremig de fosques nuvolades (La manca de feina i de casa per alguns; el descrèdit d’Institucions i autoritats; el relativisme que combatia el Papa Benet; la poca reflexió de molts i la manca d’ètica d’uns altres) sobre nostre apareix la glòria de Déu! Com el Papa Benet, no deixem de recolzar-nos en la fe que sempre és font d’esperança.
2. El secret que s’ha revelat a sant Pau i que ell comunica: Segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia i un secret: Tots els pobles, en Jesucrist, tenim part en la matreixa herència que ens prové de Déu. Sant Pau en té ganes i es proposa comunicar a tothom la gràcia de Déu i el seu secret. La seves ganes de ser un bon comunicador de Déu se’ns ha d’empaltar. Comuniquem l’evangeli als fills. Acompanyem-los a que vagin a catequesi i celebrin l’Eucaristia. Algú em comentava s’altre dia: “Quan vaig a segons quins Funerals m’adon que els pares i avis no posam prou interès en comunicar la fe a la nostra família i a celebrar-la. És una llàstima. Com ho faríem per despertar a pares i avis? I jo pensava mentre l’escoltava: “Vivint personalment la fe a totes i intentant que aquest testimoni sigui el nostre testament”.
3. A l’evangeli d’avui, uns estrangers, uns personatges vinguts d’Orient, són els encarregats que ens fixem de cor amb el missatge de l’àngel. Uns estrangers, persones que a vegades ni formen part de la nostra família ni del nostre poble. I pens: Com és que els habitants de Betlem, i noltros mateixos, tantes vegades no el tenim present? S’altre dia a l’Eucaristia sant Joan es demanava a la seva primera carta, cap. 2: Qui és mentider? Mentider és, responia, qui nega que Jesucrist és Déu i adopta per déus a altres realitats. No escoltem la mentida més gran que alguns ens volen fer creure que és veritat: adorar altres realitats i no a Jesucrist.
4. Herodes, els poderosos d’Israel es van inquietar i van tramar l’impensable perquè l’infant nascut a una cova de Betlem no posés en crisi els seus interessos i el seu poder. Quin pecat, quin mal hi ha en adquirir i en quedar-se assegut en el poder? No ens fiem d’aquells que no posen l’autoritat al servei dels altres sinó en benefici propi.
6. I els Reis, els Savis d’Orient, li van oferir Or, encens i mirra. Els sants Pares, els primers teòlegs que van desxifrar el sentit d’aquests dons, com per exemple sant Bru, mos diuen. Amb l’encens, els reis van adorar qui era veritablement Déu, Senyor i Creador de tot i de tots (Adorem Déu. Facem pregària. Donam importància a l’Eucaristia); amb la mirra, van expressar que Déu és va fer un més entre noltros i va assumir, a favor nostre, passió i creu (Tinguem present tants i tantes que avui fan un molt bon servei als altres des de diversos àmbits); i amb l’Or van expressar que a pesar de tot, Déu regna i regnarà sempre (Confiem amb Déu constantment). Regals de Reis molt oportuns i que hem de tenir present sempre.
No perdem l’esperança, comuniquem Jesucrist, no cerquem altres déus convertint la nostra vida en una mentida, no confiem amb qui es seu en el poder cercant sols els seus interessos. Adorem a Déu (l’ensens), facem de la nostra vida un do pels demés (mirra), i a pesar de tot i de molt, no deixem de confiar en Déu (or).
I que els Reis arribin a tothom, però que tenguin una atenció especial, com van tenir els d’Orient, als infants que d’una manera o d’una altra jeuen a una pobra menjadora.