Homilia diumenge 15 de gener 2023

  Diumenge 2 (A) de durant l'any




Text de l'Evangeli (Jn 1,29-34):
En aquell temps, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: ‘Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia’. Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè Ell es manifestés a Israel».

Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'Ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu». 

 

HOMILIA 


Avui, hi ha varis aspectes que hem de tenir present: Crida, Missió i Identitat de Jesús.

            Isaïes sent la crida de Déu: “El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent”.

            Pau també sent la crida: “Per voler de Déu, amb el meu germà Sòstenes, hem estat cridats a ser apòstols de Jesucrist”. “Hem estat cridats a ser-li consagrats”

            I tant ells dos com Joan Baptista senten que aquesta crida comporta una “missió”, una feina, un missatge a proclamar, un testimoni a viure.

            Isaïes reconeix que es cridat no sols per a reunir al poble d’Israel, també ho és per “a ser llum de tots els pobles perquè la salvació de Déu arribi d’un cap a l’altre de la terra”.

            Pau, amb el seu germà Sòstenes, també senten la missió de ser apòstols de Jesucrist com tots aquells que arreu invoquen el nom de Jesucrist.

            I Joan Baptista, reconeixent qui és Jesús, també es sent cridat a donar testimoni d’Ell.

            Personalment, i gràcies al Baptisme que he rebut, m’he fet tres preguntes:

1. Valor com Isaïes la formació que he tingut en quant a la fe, en el cau de la família, de la catequesi, pel testimoni de diverses persones...

2. Com Pau i Sòstenes, em desperten l’apostolat el Baptisme i la formació cristiana que he tingut i que tenc? Em desperten les ganes d’anunciar Jesucrist constantment i arreu?

3. I, com Joan Baptista, he descobert qui és Jesús? Aquesta descoberta m’inquieta positivament a ser avui el seu testimoni?

I la pregunta final que m’he fet és: Si he sentit la crida i he optat per anunciar Jesucrist, Jesucrist qui és? Què anuncii d’Ell o què és el que he d’anunciar d’Ell?.

I m’he fixat en l’evangeli. I m’he demanat: Segons l’experiència que ha viscut Joan Baptista quan ha vist Jesús, quan se l’ha mirat fixament... Què ha descobert d’Ell? Qui és Jesús segons Joan Baptista? Quin anunci hem de fer de Jesús aquells que sentim la seva crida i optam per a ser els seus apòstols, els anunciadors del seu missatge? Segons mos diu Joan Baptista:

1)Jesús és l’Anyell de Déu que esborra el pecat del món. Jesús representa els anyells sacrificats a Déu i que van salvar d’Egipte al poble d’Israel. També, als anyells que els israelites oferien al Temple tot demanant perdó pels seus pecats.

Què hem d’anunciar de Jesús, idò? Que Ell és el qui mos perdona els pecats i mos assenyala el camí per aconseguir salut a tots els nivells. Avui hem de proclamar que Jesús mos vol lliures, salvats, sanejats, bons.

2) Jesús és, per a Joan Baptista, Déu, és el Fill de Déu: “Ell li passa davant perquè existeix des de sempre”. Jesús no és un simple profeta, una gran persona. Ell és el Fill de Déu. L’Esperit de Déu s’ha fet totalment present en Ell. Qui s’apropa a Jesús, qui el coneix, qui es deixa acompanyar per Ell, descobreix no sols la divinitat de Déu en Ell, també la seva crida a la santedat, a la perfecció, a la divinitat.

Els pecats que vivim personalment i socialment, l’absència de Déu i l’absència de santedat que vivim, ens criden als cristians d’avui, tot sabent que feim camí i que no mos hem sanejat prou des pecat, a anunciar Jesucrist. A anunciar que tots tenim una meta per aconseguir: Sa santedat!

Que ens acompanyin i ens animin les paraules del Papa Francesc:  “Millor una Església accidentada, ferida per sortir al carrer, abans que una Església malalta per la por i la comoditat”.