El Baptisme del Senyor (A) 8/01/2023
Text de l'Evangeli (Mt 3,13-17): En aquell temps, Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!». Jesús li respongué: «Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol». Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'Ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'Ell. I una veu digué des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut».
Des de la seva concepció, la vocació de Joan Baptista era batiar Jesús. Era possibilitar que es sentís la veu de Déu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complaguit”. Jesús es mereix tota la nostra atenció, tot el nostre interès, tota la nostra estima.
El baptisme de Jesús va ser l’inici de la seva vida pública. Durant 30 anys Jesús es va preparar per a rebre el baptisme i començar així la missió d’anunciar Déu amb paraules i obres.
Noltros també hem estat batiats. Hem estat ungits amb el crisma perquè fóssim altres Crist. Que se’ns desperti totalment avui el nostre interès per a formar-nos i per a donar total importància a la nostra identitat baptismal: Som cristians! Altres Crists! Ser batiats té una importància única.
Com a Jesús, i com diu el profeta Isaïes:
-Déu ha pres possessió de noltros, Déu confia en cadascú dels batiats. La seva ànima es complau veient-nos imatge seva. Descobrint el nostre interès per a viure tal com Déu espera de cadascú. Hi ha res més important? Hi ha res que pugui acaparar més la nostra atenció que intentar ser tal com Déu espera que siguem?
-Déu ens ha cridat bondadosament gràcies als nostres pares i padrins. Gràcies a la nostra comunitat cristiana. Com n’és d’important la família, els padrins, la Parròquia! Com vivim el baptisme entre els nostres familiars? Tenim present Déu a ca nostra? Mos hi relacionam? Som portadors de pau, d’alegria, de servei als altres?
-Déu ens pren de la mà. Ens acompanya. Ens acompanya gràcies a algú de la nostra família, algú de la Parròquia, algú que mos trobam allà on sigui: a l’escola, a la feina... Pensem amb la importància de convertir-nos també noltros, en nom de Déu, en acompanyats per altres. En ser excel·lents pares, padrins, catequistes, amics, companys... El Papa Benet ha deixat escrit en el seu “Testament espiritual”: “La fe del meu pare em va ensenyar a creure, i mai daré prou gràcies per la profunda devoció i bondat de la meva mare. I continua dient: La meva germana m’ha acompanyat amb un afecte totalment desinteressat, i, el meu germà, ha estat sempre per a mi guia, company, perquè jo encertés el camí”. La importància de tots els membres de la família, a favor de la nostra formació, és fonamental. Què ens aporten cadascú dels nostres familiars més íntims?
-Déu ens destina a ser llum de les nacions: fer obrir els ulls a tants i tantes a la bondat i a Déu, a alliberar a tants i tantes que pateixen, esclavituds diverses. Tots hem de ser metges. Tots esteim cridats a aportar salut a la família i al nostre entorn.
Mos hem aturat mai a pensar quina responsabilitat recau damunt les nostres espatlles a causa de la confiança que Déu ha dipositat en noltros?
Jesús, ens diu el llibre dels Fets dels Apòstols, “va passar fent el bé!” “va retornant la salut a tots els qui vivien posseïts pel mal”.
Quina és la principal tasca que tenim com a cristians? Donar salut al món. Retornar al món la bondat dels orígens. Una persona, anant pes carrer un bon matí, em va dir: “No es cansi de fer el bé. Necessitam avui persones que facin el bé”. Jo crec que aquesta expressió ens l’hem de dir els uns als altres: “No et cansis de fer el bé. necessitam avui persones que facin el bé!”
Qui és, el Fill estimat de Déu? Qui és aquell amb el qual Déu s’hi complau? El qui passa fent el bé.
Som cristians. Celebrem el nostre baptisme. Donem gràcies per la preciosa missió a la qual Déu ens ha escollit. I siguem de ver persones que desitgem passar fent el bé. El millor elogi que podem dir d’algún que ha passat o passa al nostre costat és: “M’ha fet bé. Li don gràcies”.
Germans, convidem als familiars a batiar-se, a anar a catequesi, a celebrar l’Eucaristia.