Text de l'Evangeli (Mt 4,12-23): Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra». Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop».
Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: «Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes». Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.
HOMILIA
El tercer diumenge del temps de durant l’any és el diumenge dedicat a la Paraula de Déu. En paraules del Papa Francesc: “El fet de dedicar un diumenge a la Paraula de Déu ens ha de fer reviure les ganes d’anunciar aquesta Paraula”. Paraula que, només segons les lectures d’aquest diumenge:
*Ens aporta llum enmig de la fosca que vivim, mos diu Isaïes. Llum que ens aporta alegria i ens alleugera, per açò, el pes que treginam a les espatlles. Isaïes es refereix a la situació en que es trobava Israel havent caigut en mans de l’Imperi Assiri. Aquesta situació que enfosquia els països de Zabuló i Neftali a Galilea, havia de ser acollida i superada per la Paraula de Déu que sempre aporta esperança.
Pregunta que em faig avui tenint present el text d’Isaïes: Quina esperança m’aporta la Paraula de Déu quan visc una situació familiar, econòmica, social, de salut... complicada?
*Ens aporta la necessitat que tenim de descobrir que la nostra vida s’alleugera quan anam units i no cream divisions, enfrontaments i conflictes, com mos diu sant Pau. La importància a dins d’una comunitat familiar, social, eclesial... només la té Crist. No la tenen els Paus o els Apol·lós de torn. En el fons i sempre, sols ens ha de moure la Paraula de Crist: els seus manaments, els seus consells, les seves advertències... Paraula que, davant possibles conflictes i tensions, ens demana dialogar, consensuar, acordar, “unitat!”.
Pregunta que em faig és: La Paraula de Déu m’orienta davant un conflicte? Escoltant la Paraula de Déu faig el que puc per a superar conflictes i tensions i no rompre la unitat?
*Ens aporta la necessitat de convertir-nos. La necessitat de sentir que ens crida a formar part del seu grup, com un dia va cridar a Pere i Andreu, a Jaume i Joan, per a ser persones que com ell ensenyin a reconèixer la presència de Déu arreu i a curar, a repartir salut a tots els nivells. La vida serà viscuda dignament, mos diu la Paraula de Déu, si