Diumenge 2 (A) d'Advent
Text de l'Evangeli (Mt 3,1-12): Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: «És la veu d'un que crida en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes». Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir: «Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga».
Avui la litúrgia ens posa front dos dels tres personatges típics d’Advent: Isaïes i Joan Baptista.
1.Isaïes se’ns presenta amb un to molt positiu: “Una soca tallada traurà un rebrot. I en ell hi descansarà el Senyor”. Allà on sembla que ja no és possible la vida, la vida tornarà a nàixer, brotarà. I brotarà, perquè en aquest brot, en aquesta societat, en aquesta persona, hi reposarà el Senyor.
I com presenta el Senyor Isaïes perquè sorgeixi esperança en una soca tallada, en una societat que en molts d’aspectes apaga el caliu de l’esperança a causa de -ja ho vivim prou: corrupció, mentides, guerres, totalitarismes, populismes, manca de sentit, d’esperança...
Isaïes presenta el Senyor, el rebrot del descendent de David, dient: En ell hi ha esperit de saviesa, d’enteniment, de consell, de valentia. Ell no judica per les aparences, sempre fa costat als pobres... Ell aconseguirà que llops i anyells, panteres i cabrits, vedells i lleons... pasturin junts.
Aquest mateix esperit de comunió, de pau entre uns i altres, el viu l’orant del salm 71: “Que els governants siguin rectes, justos, s’apiadin dels pobres i dels febles... Que així actuïn tots els pobles per aconseguir la felicitat”.
El primer personatge d’aquest temps d’Advent, conscient de les dificultats que vivim personalment i socialment, és converteix en el més gran psicòleg, en el més gran company espiritual: No desesperis, no perdis l’esperança. Siguis valent, tenguis seny, viu essent pacífic i, des de la pau que vius, intenta aconseguir la pau per entre vedells i lleons, llops i anyells... Pau en les persones des educades moralment, persones complicades, estats populistes, violents, fanàtics...
2.El segon personatge és Joan Baptista. L’evangeli de Mateu ens el situa a l’inici de la vida pública de Jesús. Davant Joan Baptista presenta els responsables de la corrupció, de la manipulació del poble: Els fariseus i els saduceus, els qui feien complir els altres el que ells no complien. Els que no posaven cor al que deien que s’havia de complir. Davant d’ells, Joan Baptista es presenta com una veu que crida al desert.. Una veu que reclama conversió, que demana: Preparar el camí al Senyor.
Joan Baptista és el darrer profeta de l’Antic Testament. Un profeta que es presenta humil, gens centrat en ell mateix. Després de tot, vestit humilment. El seu missatge és “Convertiu-vos!”. I en dóna testimoni personalment: prega, viu el silenci, s’enfronta al mal, no és covard ni orgullós...
Aquests dos personatges ens diuen: El temps d’advent és i ha de ser per noltros un temps d’enfortir la nostra esperança, un temps de conversió. Un temps que hem de deixar males actituds. Un temps de donar importància al cultiu del nostre interior.
Algú qui va ser responsable dels jesuïtes -Pedro Arrupe- va dir: “Sols allò que t’enamores és capaç de fer canviar la teva vida”.
El temps d’Advent ens convida a enamorar-nos de Jesús i, acompanyats d’ell, a canviar el que necessitam canviar a favor nostre i dels demès.