Diumenge 4 (A) d'Advent
Text de l'Evangeli (Mt 1,18-24): El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial.
Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir ‘Déu amb nosaltres’». Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
Esteim a prop de Nadal. La litúrgia d’avui és un preàmbul de festa. Déu sempre cerca i desitja la nostra salvació. I com diu què i qui mos salvarà?
1ª. La Primera lectura ho comunica amb el capítol 7 del Llibre d’Isaïes. Sonen tombes de guerra al final del segle VIII abans de Crist. Assíria avança cap a la Terra bíblica: Israel i Judà. El rei d’Israel, per a defensar-se, pacte amb el faraó egipci. En canvi, Acaz, rei de Judà, no s’acaba de decidir i escull deixar-se dominar per Assíria tot perdent la seva identitat. Acaz, front dificultats, confia més en el poderós imperi assiri que en les promeses de Déu.
Isaïes, aquí, intenta despertar al rei de Judà, Acaz, perquè segueixi fidel a Déu i no caigui en mans del rei Assiri. Isaïes l’empeny a que demani un senyal a Déu, però ell desconfia de Déu i no li en demanarà cap. Així, Déu, misericordiós com és, pren la iniciativa i li donarà un signe: “Una jove tindrà un fill, i li posarà de nom Emmanuel, que vol dir: “Déu és amb nosaltres”.
La primera lectura mos diu: “La salvació no ens arribarà ni per la grandesa d’Egipte ni per l’Imperi d’Assíria, sinó de Déu”. La primera lectura mos recorda: “No cerqueu la salvació posant-vos al costat d’un Imperi, d’una economia creixent, sinó al costat de la innocència d’un infant”. I no és fàcil confiar més en la innocència d’un fillet que en el poder dels grans imperis, de la gran economia... Per açò la fe demana profunditat i valor.
2. Profunditat i valor és el que demostra tenir sant Pau a la carta d’avui als romans, capítol 1r. Ell comunica als romans que se sent cridat a anunciar la Bona Nova de Déu que li ha estat transmesa mitjançant Jesucrist. La relació que ell va viure en Crist ressuscitat va canviar la seva vida radicalment. I el do de la fe que va descobrir gràcies a ell, ara sent que s’ha convertit en una missió. La missió d’anunciar Jesucrist als gentils, als pagans, a tot l’imperi de Roma. La salvació experimentada gràcies a Jesucrist és el motor del seu apostolat.
L’exemple de Pau ens ha d’estimular a viure i a relacionar-nos amb Jesucrist i a anunciar-lo als altres. No ens salvarà cap tipus de poder, sinó aquell que, per amor, es va entregar als altres i Déu el va ressuscitar. Examinem de ver qui es sent feliç. Prou sabem que es sent feliç qui obre el bé i ajuda als altres a ser bones persones.
3. I a l’evangeli de Mateu capítol primer, avui sobresurten els noms de Maria, Josep i Jesús.
Maria és model de fe, totalment diferent al rei Acaz. Ella confia amb l’Esperit Sant i amb la bona fe de Josep. Maria és la dona totalment innocent. En contra de tota raó es posa en mans de Déu i confia.
Josep és model de fe, totalment diferent al rei Acaz. Josep confia amb l’àngel i pren, contra tota raó, i amb gran humilitat i confiança, a Maria per esposa.
I Jesús és la revelació de Déu. Déu, contra tota raó, per dur a terme l’obra de la salvació, es fa present en un infant apartat de tot signe de poder material i mundà.
On cercam la nostra salvació? Qui són els nostres models?
-Confiam en Déu com sant Pau i ens convertim amb apòstols?
-Confiam en Maria i front circumstàncies difícils ens posam com ella en mans de Déu?
-Confiam en Josep i, com ell, donam importància a la veu del nostre interior més, molt més que a la veu dels altres i de les seves actituds i raons?