La Immaculada Concepció de la Verge Maria
Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.
L'àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia. El Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
HOMILIA
Déu va cridar Adam enmig del seu entorn natural. Déu és conscient que Adam no sempre actua bé. A vegades va menjant fruits prohibits, va fent coses que no són correctes. I, perquè vol despertar-li la seva consciència, li fa una pregunta: “Adam, on ets?”.
I la resposta d’Adam, quan es fa
conscient de la seva situació, mereix la nostra més profunda atenció. Adam, reflexionant la
resposta, s’adona que:
-Déu es passeja pel jardí. Déu és
present en el seu interior. Tot ho viu i tot ho fa davant la mirada de
Déu. Adam pot fer es sord durant uns moments, durant una època. Però arriba es
dia, es moment, que entra en reflexiona
i reconeix que davant Déu i ell mateix:
-Va nu, no té defensa, no té excusa.
Déu el va crear perquè fos el responsable de tota la creació, perquè obrés el bé,
i ara ha de reconèixer que no ha estat capaç de ser responsable ni d’ell
mateix, que no ha estat capaç d’actuar correctament a causa de deixar-se
influir més, no per la presència de Déu en ell mateix, sinó per la presència
del seu entorn, en aquest cas per Eva que representa l’entorn que uns i altres
vivim cada moment. I essent sincer
davant Déu reconeix:
- La dona que m’heu donat, l’entorn que
visc, m’ha ofert el fruit de l’arbre prohibit, m’ha ofert fer, creure, viure,
coses no correctes a favor meu i dels altres, i hi he caigut. Reconec la
meva feblesa, el meu estar nu davant Vós.
I Déu el fa aprofundir. I li segueix fent preguntes:
- I per què ho has fet? I Adam
ha de reconèixer que quan no sentim la veu de Déu en el nostre interior, quan
la callam, quan la silenciam...
- Ens enganyam, ens equivocam. L’entorn comanda damunt noltros quan deixam de
ser reflexius, quan deixam d’escoltar el més profund del nostre interior com
deia Sant Agustí.
I després Déu interroga també a l’entorn, a
Eva, i li diu:
-Per què ho has fet? Per què enganyes a Adam, per què
enganyes a la gent?. I Eva, i l’entorn, humiliat
per la seva poca capacitat de reflexió, respon a Déu:
-És que la Serp, el mal m’ha dominat més que el bé. És que m’he deixat dominar
pels qui parlen més del plaer que de l’amor, de l’interès personal que de
l’interès dels altres, del goig de la inconsciència i de la superficialitat que
de la profunditat.
La conversa entre Déu, Adam, Eva i la Serp és
com una confessió que condueix també a una penitència. Per açò Déu diu a la serp, al causant del mal que a vegades provoca
l’entorn:
-Ja que has fet açò seràs maleïda. Jo faré que tu i Eva, que
tu i Adam, sigueu enemics, no pacteu. Jo faré que les persones siguin
immaculades, pures, nétes, sanes. Escoltin i segueixin a Déu i no al mal.
I aquí ens arriba la gran referència i valor de la festa
d’avui: La Immaculada. Festa que durant el segle XIX va instituir el Papa Pius IX
perquè tinguéssim present que qui escolta Déu i no a l’entorn que enganya, viu
com Maria –com expressa poèticament, el poeta José Zorrilla (també durant el segle XIX): tranquil·la, ermosa,
amiga, suau, harmònica, celestial...
Maria és la que ha escoltat sempre la veu de Déu passejant en
el seu jardí interior. “Es faci en mi -diu a Déu- el que tu vulguis”.
Des de la meva pregària em dic i us
convid a fer el mateix. Us convid i em convid a: Escoltar la veu de Déu i no la
veu de l’entorn que ens tempta a ser persones lleugeres, indiferents,
inconscients, corruptes...
Com Maria, siguem transparents. Escoltem sols a Déu