Diumenge 33 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 21,5-19): En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: «De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat».
Llavors li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?». Ell digué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: ‘Sóc jo’, i també: ‘El temps arriba’. No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir: «Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però no es perdrà ni un de sol dels vostres cabells. Amb la vostra perseverança salvareu la vida!».
HOMILIA
Avui, llegint amb atenció les lectures, m’he quedat amb aquest consell de l’evangeli (Lc 21): “Estigueu alerta, no us deixeu enganar!”. I resseguint les tres lectures m’he adonat que ens recomanen, que no ens deixem enganar per:
-Per els orgullosos ni per els injustos. Els orgullosos i els injustos, ens recorda la profecia de Malaquies, no és res més que rostoll, no res, formes de ser totalment inútils. Es diu que: “Els cementeris en va ple de persones que es creien imprescindibles”. I, també: “Els orgullosos no aprenen res perquè creuen que ho saben tot. Els humils aprenen perquè reconeixen que necessiten aprendre”.
-Per aquells que viuen desganats, que no fan feina ni col·laboren en res. No ens deixem enganar per aquells que cerquen ser mantinguts sense fer res, per aquells que cerquen conviure bé però que no aporten cap servei a la societat... (Ens ho diu avui molt clarament sa segona lectura de sant Pau als cristians de Tessalònica).
-Per aquells que posen el seu cor i viuen “fixats en les pedres magnífiques que coronen els grans edificis”. Vindran dies -ens diu l’evangeli de Lluc- que no quedarà pedra sobre pedra.
El que val la pena és descobrir la importància:
a) De la humilitat. La humilitat obre més portes i desperta més cors que l’arrogància o l’orgull. L’orgull ens fa ser persones poc realistes. Tots necessitam ser humils per aprendre i per tractar als altres amb comprensió i perdó.
b) De l’entrega i del servei. Qui serveix als altres reconeix que tots depenen de tots. I que la bona convivència sols s’aconsegueix si tots hi posam ganes i colzo. Santa Teresa de Calcuta deia des de la seva experiència: “Qui no viu per a servir no serveix per a viure”.
c) De la interioritat. El que és interessant a favor de tots no és tant construir magnífics edificis o grans obres d’art, ja ens ha regalat Déu la naturalesa per a descobrir l’art constantment. El que és interessant és: viure en pau i no crear tensions inútils; tenir humor i no ser causants de tristeses i de males passades; estimar i no acaparar, robar o ser uns corruptes.
Vivint i sofrint en constància pel que val la pena, ens diu l’evangeli d’avui: ens guanyarem per sempre la vida, el sentit de la vida. El ben viure avui entre noltros i demà en Déu.