Diumenge XXV (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 16,1-13): En aquell temps, Jesús deia també als seus deixebles: «Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: ‘Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns’. L'administrador va pensar: ‘Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració’.
»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: ‘Quant deus al meu amo?’. Li respongué: ‘Cent gerres d'oli’. Ell li digué: ‘Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta’. A un altre li digué: ‘I tu, quant deus?’. Li respongué: ‘Cent sacs de blat’. Ell li diu: ‘Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta’.
»I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner».
Jesús sap que s’apropa a Jerusalem i li urgeix compartir tot el que porta al cor. I el que porten al cor aquestes lectures d’avui i Jesús que a l’evangeli, amb una paràbola, ens parla d’un administrador injust però espavilat, crec que són una sèrie de coses:
La Primera lectura -profecia d’Amós- porta al cor, i desitja que noltros també portem al cor, que:
-No ens hem d’abraoneu sobre els pobres, ni aprofitar-nos d’ells fent trampa amb les balances. No hem de comprar, fer contractes, gent necessitada per un parell de sandàlies...
El profeta Amós ens recorda la luxosa manera de viure que havien aconseguit alguns habitants de Sió i de Samaria en el segle vuitè abans de Crist. Per açò expressa: “Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria”. I per què diu acctuant “Ai!”. Perquè les riqueses empetiteixen els nostres cors i no mos deixen mirar-nos com a germans.
Les riqueses, el poder fan perdre a no pocs la seva humanitat, la seva tendresa, la seva sensibilitat, i els converteixen en persones sense cor, sense entranyes. I una persona sense cor, sense entranyes va perdent humanitat, la més gran de les dignitats que tenim els “humans”. Quan deixam de ser humans:
-“Ens feim estranys en el món que noltros mateixos construïm” (Alexis Carrel). Deixam de sentir-nos germans i acaparam uns contra els altres.
-Màxim Gorki diu: “L’home sempre necessita educació i amor” (Màxim Gorki). Qui no s’educa no creix, queda aturat a la seva part més instintiva. No aconsegueix ni moralitat ni el sentit de grandesa, de transcendència, de religiositat (sacralitat) que té la vida humana.
La segona lectura –la de sant Pau a Timoteu- porta al cor i desitja que preguem. Preguem per tothom. I accentua que preguem pels qui tenen autoritat sobre els països ja que d’ells depèn en gran manera que uns i altres, i entre uns i altres, puguem portar una vida tranquil·la i serena, una vida de pietat i d’honestedat. Sant Pau mos recorda que Déu vol que mos salvem tots. I perquè mos salvem tots molta responsabilitat tenen els qui ens governen políticament i religiosament a fi de que entre noltros no hi hagi, desitja Sant Pau: “ni baralles ni discussions”.
Per evitar baralles i discussions, Jesús –ens recorda l’evangelista Lluc- lloa la prudència de l’administrador que per salvar-se egoísticament a ell mateix –açò no és positiu- entén que sols té un camí front al seu amo que explota als seus creditors: rebaixar-los els deutes, compartir millor els béns.
Alguna estadística mos diu avui que el 82 per cent de la riquesa està en mans de l’1% de la població mundial. Som germans, hem de compartir més la riquesa, els nostres dons, el que tenim i som. Hem d’oferir més i més: escolta, companyia, donació.
Avui donem gràcies de cor als qui tenen present i són col·laboradors, d’una manera o d’una altra, de Càritas, de la Parròquia, de l’Agrupació contra el càncer... Donem gràcies a qui visita gent que pateix soledat, que estan malalts... Donem gràcies a qui és voluntari de la Parròquia o de qualsevol entitat social, política, cultural. I preguem. Preguem avui perquè qui ens governa ens eduqui, amb el seu testimoni de servei a favor de tots, a ser germans, bons companys, bons amics.