Diumenge XIV (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 10,1-12.17-20): En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on Ell mateix havia de passar. Els deia: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!’. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població».
Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel».
La primera lectura del llibre d’Isaïes que es fixa en Jerusalem on el poble jueu hi vivia el temple, diu: “Alegreu-vos amb Jerusalem, estigueu contents amb ella tots els qui portau dol per ella”.
Jo traduïa avui aquestes paraules a l’hora d’ara i em deia: “Alegra’t amb l’Església, amb la comunitat de tots els cristians, tots aquells que portau dol per ella, tots aquells que patiu per ella perquè la voldríeu més santa, més bona, més eficaç a favor de tots”. Tot i que patiu per ella, “pensau que xuclau les delícies de la seva llet ja que Jo, el Senyor, decant cap a ella, com un riu, la pau i el benestar”. “La mà del Senyor, gràcies a l’Església, es fa conèixer avui pel bon servei que duen a terme molts dels seus membres”.
La primera lectura mos crida a tenir present els dons, la gràcies que rebem gràcies a l’Església, a la comunitat dels cristians. Avui se’ns demana que facem una aturada en el camí i que ens adonem de la gràcia, de la sort que tenim de pertànyer a l’Església, a la comunitat dels cristians. Tan sols venint a missa cada setmana i escoltar la paraula de Déu rebem un raig de gràcia extraordinari. Que bo és sentir constantment, el que avui, per exemple, remarca sant Pau als cristians de Galàcia: “Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist”. Que no sigui el servei que visc a favor dels altres. Personalment pensava: “Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui el servei que visc a favor de l’Església, de la comunitat cristiana de sant Esteve”. Voltros, el servei que viviu a favor de la vostra família (parella, fills i néts).
Quina creu, quin servei, quina entrega més gran, i quin goig més ple que vivim servint els altres. Per exemple, aquests dies -dia 30 de juny- s’ha mort na Guida Monjo, 105 anys, sa dona més gran de Ciutadella en aquest últim temps. Quin sentiment més agradable sent quan, gràcies a que l’he anada a visitar cada setmana, m’he pogut enriquir de la seva saviesa, de la seva mestria, de la seva profunda fe. Qui serveix, qui s’entrega als altres, qui no pensa amb ell, qui assumeix la creu, és algú a qui un dia li arriba l’hora de la vida, l’hora de la resurrecció. L’hora de donar gràcies.
Escoltem avui, també, atentament, és una altra gràcia escoltar-ho, el que ens diu l’evangeli: “Us envii de dos en dos a cada poble, a cada lloc. Faceu un bon servei. Pensau que hi ha molt a segar i pocs segadors”. Pensau que val la pena que descobriguem el goig del servei, de la creu, de l’entrega als altres. No tots -pocs, alguns- ho descobreixen. Però val la pena.
Per exemple, entre aquests pocs o alguns, hi descobrim avui, 3 de juliol, a l’apòstol Tomàs. Què descobrim gràcies a ell? Descobrim la resposta que li dóna Jesús quan ell li demana: “Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber el camí que hi mena?”. I Jesús li contesta: “Tomàs, jo som el camí, la veritat i la vida”. No et fixis en ningú més!
Què aprenem, què recordam avui idò?
Som cridats a servir, a assumir sa creu a favor dels altres. Som cridats a viure festa, alegria interior, portant festa, alegria interior als altres: A la família, als qui viuen sols, als qui no han descobert el camí, la veritat, el sentit de la vida.