Diumenge XV (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 10,25-37): En aquell temps, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?». Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs».
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui són els altres que haig d'estimar?». Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: ‘Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’.
»Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?». Ell respongué: «El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: «Vés, i tu fes igual».
HOMILIA
Llegir diaris i està atent a notícies és convenient fer-ho. Però ho és perquè, evangeli en mà, encertem a respondre adequadament a cada circumstància, a cada moment. Per açò, a la pregària inicial d’avui, hem pregat així: “Concediu als qui es professen cristians de rebutjar el que és contrari aquest nom i de seguir el que li escau”.
I què és el que ens escau, el que ens pertoca?
La primera lectura ens convida, a fi d’encertar-ho, que tinguem present que la resposta no està enfora de noltros. No podem dir que està tan amunt o tan amagada que no la podem conèixer. Ni està, tampoc, a l’altra part de la mar, a la part del món, que poguem dir: “No és fàcil arribar-hi. Ho deixarem córrer”. No, la resposta: “La tenim molt a prop nostre: la tenim al cor, la podem pronunciar fàcilment amb els nostres llavis”.
Constantment se’ns repeteix: “Qui és bona persona, qui vol ser bona persona, reflexiona, entra constantment en el seu interior i escolta la seva veu, la veu de la consciència”. Allò que estem cridats a fer, a ser, ho intueix fàcilment qui en tost d’escoltar veus exteriors carregades de superficialitat i d’interessos inconfessables, és capaç d’escoltar la seva veu interior. Com n’és d’important tenir moments de quietud per enfonsar-nos a dins de noltros mateixos i escoltar la nostra veu, la nostra consciència més profunda!.
Qui ho fa, pronuncia fàcilment el salm 68 conscient del que viu i del que aspira a viure: “Escoltau-me, Déu meu, vos que estimau tant. Som un pobre sofrent (patesc la meva feblesa personal i la de la nostra societat) i necessit el vostre ajut”.
Necessit l’ajut de Déu que, com mos diu sant Pau a la segona lectura -Col. 1- es revela, es dóna a conèixer totalment en Jesucrist. A Ell hem de prestar atenció totalment perquè ell és: Qui ho ha creat tot; Ell és qui existeix abans de tot; en Ell Déu ho reconcilia tot. Qui l’escolta, viu en pau i escampa pau.
Escoltem Jesús. Hauríem de passar més temps escoltant Jesús que escoltant veus d’internet, televisió, diaris, fins i tot dels més propers.
I què ens diu Jesús contestant al mestre de la Llei (Lc 10,25-37) que li demana: “Què he de fer per aconseguir la vida eterna? Què he de fer per encertar el camí que em condueix cap a Déu, cap al sentit de tot, cap a la pau?. I Jesús li respon: “Estima Déu i estima als altres!”.
Estimar als altres a l’estil del samarità que atén molt bé a qui tracta com a persona sense veure en ell, jueu com era, una persona que els samaritans no tractaven: “Compadeix-te de tothom, cura ses ferides de tothom, ocupat de que sigui cuidat, atès, i comparteix els teus béns a favor seu”.
Deixeu-me acabar aquesta reflexió meva, amb el text que avui ens concedeix “La Missa de cada dia”:
Senyor, concedeix-nos entranyes de misericòrdia, afina’ns la nostra mirada perquè no passem de llarg de qui pateixen. Deixa que facem cas:
-De qui ens fan perdre la paciència,
-De qui ens interromp constantment,
-De qui fa comentaris fora de lloc,
-De qui ens demana que l’escoltem
-De qui plora cercant consol,
-De qui no satura a pensar...
Sí, no ens cansem d’estimar! Estimar a tothom és el que importa.