Diumenge XIII (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 9,51-62): Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè Ell s'encaminava a Jerusalem. En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.
Mentre feien camí, un li digué: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre li digué: «Segueix-me». Ell respongué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li contestà: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu». Un altre li digué: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva». Jesús li va respondre: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu».
Les lectures d’avui em fan pensar que des dels dotze anys Jesús havia visitat Jerusalem –capital política i religiosa dels jueus- per diversos motius:
-Participar en el culte del temple
-Escoltar els doctors de la Llei
-Unir-se a una peregrinació o celebració en dies assenyalats
Però en aquesta ocasió, l’evangeli de Lluc ens parla d’una pujada a Jerusalem definitiva. Pujada a Jerusalem que la comparteix amb alguns familiars i deixebles íntims. Aquesta vegada hi va conscient que patirà i haurà d’entregar la seva vida a favor nostre.
Jesús, i n’és conscient, sap que la seva vida no és un camí de roses sinó un camí ple de dificultats:
-Aquesta vegada, quan passa per Samaria, els samaritans, com era costum entre ells, no els acullen.
-Ja, quan va néixer, no va ser acollit i va néixer a un estable...
Ell acara tots aquests obstacles sense “tornar mal per mal”. Ell ens mostra que els obstacles s’han de superar sense tensions. Jesús ha de seguir en pau el seu camí.
I Jesús demana als seus, que en aquest darrer tram de camí, no es distreguin amb altres coses. Els demana que el facin “sense mirar enrere”.
Fer camí d’entrega als demès, sols es pot fer qui és lliure. Qui no està enganxat a la seva comoditat, qui viu estimant i viu per estimar.
Sense estimar incondicionalment, Jesús no haguera pogut recórrer el seu camí. L’evangeli ens comenta que un jove ric no es va voler desprendre des seus béns i va deixar plantat Jesús.
Algú cerca casa per un matrimoni d’ucraïna durant, almanco, aquests mesos de juliol, agost i setembre, i no en troba. Avam si entre tots algú els pot acollir a ca seva o pot dis-pondre d’un espai perquè hi puguin viure. Avam si ens feim càrrec entre tots, hi trobam un lloc.