Diumenge de Pentecosta
Text de l'Evangeli (Jn 20,19-23): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».
HOMILIA
Avui celebram la plenitud de la celebració de Pasqua. Avui és l’últim dia de la festa Pascual, el dia que fa cinquanta després de Pasqua. I en aquest últim dia vivim la memòria del Do de l’Esperit Sant. A la sentència de la Missa hem resat: “Veniu, oh Sant Esperit. Pare dels pobres, veniu. Vós sou el consolador. En els treballs sou confort, en les penes sou conhort. Tot el que és net rentau; tot el que ja és sec regau, curau tota malaltia. Tot l’indòmit endolciu; tot el fred encalentiu; regiu el qui s’esgarria...”. I una vegada pronunciada la sentència, i abans de l’evangeli, hem aclamat: “Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor”.
Avui tenint present l’evangeli de Joan (20,19-23) recordam el vespre d’aquell diumenge quan, els deixebles tenint les portes tancades per por als jueus, van viure com Jesús hi entrà, i posant-se enmig d’ells, els va dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us enviï a vosaltres. I llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant”. L’Esperit que en néixer l’Església, en aquest dia de Pentecosta i com diu el Prefaci, va donar a tots els pobles el coneixement de Déu i va unir totes les llengües en la confessió d’una sola fe. Per açò avui pregam perquè la flama de l’Esperit es mantengui sempre viva en nosaltres.
L’Esperit Sant, a diferència de Babel, farà comprensible tots els llenguatges en l’idioma d’una mateixa fe. Quin és aquest idioma? La caritat. Avui, dia de Pentecosta, inici de l’Església, la Paraula de Déu ens remarca que tot i que som diversos (medes, elemites, mahonesos, vascos, anglesos...) ens hem d’entendre amb el llenguatge i amb la mirada de l’amor. L’amor, la cordialitat, la mirada afable... han de ser superiors a les nostres idees, raons, caràcters, diversitat de països i cultures.
Per açò, aquest mateix Esperit, segons ens ensenya Pau a la segona lectura, es manifesta en la diversitat de dons (carismes), de serveis (ministeris) i de miracles (actuacions, procedències, cultures) distribuïts a la comunitat que és ample i diversa.
Sant Pau ens remarcarà, perquè sap que no és fàcil aconseguir-ho, que cada
manifestació particular de l’Esperit, està al servei de la unitat, no ha de ser
causa de conflictes innecessaris i manco de tensions que ens facin mal educats
o enemics: “Crist és com el cos humà: és
un, encara que tengui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin
molts, formen un sol cos.
Des de la primera Pentecosta, sempre
ha de ser Pentecosta entre noltros. Allà on confessam i vivim que Jesús és el
Senyor, hem d’enriquir el Cos de Crist, la comunitat, amb gran abundància de
dons i carismes. De dons i carismes diversos.
Donem-ne avui gràcies al Senyor, pel regal del seu Esperit que està sempre amb nosaltres i ens ajuda a discernir com aprendre el veritable sentit dels verbs: anunciar, servir, consolar, estimar, unir...
Anunciar a Jesús i la seva Paraula (siguem catequistes!).
Servir als altres des de les nostres capacitats (Adoptem compromisos).
Consolar a tants i tantes que, pel que sigui, viuen amb l’ànima ferida (Siguem portadors de pau allà on hi ha angoixa, tristesa, dolor).
Estimar com Jesús ha estimat (Entre noltros hi ha diversitat, però no hi ha d’haver desunió)
Unir essent instrument de pau sempre i en qualsevol ocasió.
Ajudem-nos, despertem tots (seglars, religiosos/es, preveres) a favor d’una Església sinodal!