Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C)
Text de l'Evangeli (Lc 9,11b-17): Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: «Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat». Però Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada».
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (Dia de Càritas)
Què celebram avui? Celebram que som l’amor que rebem i l’amor que donam als altres. Som persones que vivim com a tals quan estimam i mos deixam estimar. Tot allò altre és secundari. I ens costa, en general, entendreu. Ens costa entendre, en general, que som segons l’amor que donam i rebem. No som segons èxits, títols, poder, riquesa....
I açò és el que celebram avui, Día del Cos i de la Sang de Jesús, Dia de Càritas. Avui el sentit de l’amor que som cridats a viure es concretitza en el pa i en el vi de l’Eucaristia, en l’entrega a favor dels altres que fa Jesús. Una entrega total. Una donació total. Per açò Jesús és Déu. Ell és l’amor “total”. L’amor viscut i entregat “del tot” i a favor “de tots”. Com més sigui el nostre amor donat i rebut, més serem semblants a Déu. I com manco amor rebem i donem, manco semblants a Déu serem. I ser manco semblants a Déu vol dir construir una vida personal i social al marge de l’amor. I al marge de l’amor, el bon viure i el bell conviure no són possibles.
Ja sabem prou que, avui, celebrar aquest sentit del Cos i de la Sang de Crist, es fa super-necessari. Avui hi ha massa estès entre noltros “l’individualisme”, el no pensar amb els altres. Sempre us dic que una de les proves de l’individualisme actual és que ens costa molt, a molts:
-el gest de saludar-nos
-el compromís de no rompre els lligams familiars
-els conflictes i les violències que cada dia surten al Diari Menorca i que afecten a Menorca en concret: ahir mateix, divendres, el Diari parlava de conductors alcoholitzats i sense carnet (que fan mal als altres); d’altres, que amenacen mitjançant crides telefòniques...
-i no parlem de coses més amples, fora del marc de Menorca, com per exemple: la guerra d’Ucraïna que ha generat a Europa la crisi humanitària més important després de la segona guerra mundial. La matança de cristians a Esglésies...
Avui, el dia del Corpus, el Dia de la Caritat, ens ha de despertar les ganes de construir una societat, una família, un poble, una persona millor. Tots som fràgils i vulnerables. Tan la història personal com la història dels pobles, ens ho assenyalen constantment. Ens hem d’educar segons el sentit de l’Eucaristia.
Avui som cridats a tenir present l’Eucaristia. Així com Jesús es fa do per els demès, noltros també hem de ser do per els demès.
Hem de venir a celebrar -i ens convé fer-ho: cada setmana, cada dia, vàries vegades amb una setmana- que, com Jesús, hem de ser do per els demès. Aquesta és la nostra vocació cristiana. La nostra vocació cristiana és vocació eucarística.
Per açò, constantment en la història dels sants i santes, veiem
el contacte directe, diari, intens, que tenen amb l’Eucaristia. Sols veient
els sants de cada setmana ens adonem com:
- Santa Maria Rosa Molas (s.XIX), vivia conforme a les paraules de Terenci, autor llatí del segle II a.C.: “Som una persona, res que afecti a les persones m’és aliè”.
- Santa Maria Miquela (s. XIX) que va convertir en ànima de la seva vida la celebració i la vivència de l’Eucaristia. Com ella sentia, tinguem present que: “La vocació a servir als altres, és la “perla” de la vida d’un cristià”.
- Santa Lutgarda (s. XII-XIII) que feia hores davant l’Eucaristia i tenia clar que si la cridaven a fer un servei, l’havia de fer amb ganes i rapidesa.
Valorem l’Eucaristia. Celebrem-la, al manco, cada diumenge i, si es pot, cada dia o vàries vegades en una setmana. Qui celebra l’Eucaristia, es sent cridat a ser, com Jesús, “un do per als altres”.