Text de l'Evangeli (Jn 21,1-19): En aquell temps, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: «Me'n vaig a pescar». Els altres li diuen: «Nosaltres també venim amb tu». Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.
Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos Ell. Llavors Jesús els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li respongueren: «No». Ell els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix». Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.
Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li respongué: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li pregunta: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li respon: «Sí, Senyor, tu saps que t'estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Li pregunta Jesús per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué: «Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir: «Segueix-me».
Hi ha unes observacions interessants que avui he extret de les lectures. Hem compartiré ara algunes amb voltros:
- Primera lectura:
*Els apòstols compareixen davant el sanedrí i per aquest són interrogats.
* La seva resposta a les ganes que el Sanedrí té que no anuncien formes de ser i de fer diferents a ell, va ser clara i valenta: Obeir Déu és primer que obeir als homes. No deixarem d’anunciar que aquell Jesús que voltros heu descartat i l’heu crucificat, ha ressuscitat i Déu l’ha convertit en Capdaventer i Salvador. Ell és qui acompanya a la conversió i al perdó dels pecats.
La conclusió que en trec és que: Els cristians no podem deixar d’anunciar la Paraula de Déu encara que els interessos de la moda o de qualsevol poder ens descarti: Obeir Déu sempre és primer que obeir a qui sigui.
Però per obeir a Déu, abans que ningú, ens és necessari:
-Conèixer Déu i que la presència de Déu i el seu missatge ens enamori. I perquè ens enamori hem d’intimar amb Ell, hem de confiar amb Ell, hem d’optar perquè sigui ell qui que vagi guiant la nostra vida.
-I açò reclama –enmig de tants criteris i veus diferents actuals- valentia a més de convicció.
- Per açò, a la segona lectura d’avui, la de l’Apocalipsi, l’apòstol Joan ens recorda que si hi ha veus avui que reclamen descartar Déu i l’Església, hi ha milers i miríades que avui també criden i anuncien: “L’Anyell que ha estat degollat, crucificat, descartat, és digne de rebre tot poder damunt noltros”. “A ell li hem de donar –ens recorda sant Joan- lloança i honor pels segles dels segles”.
Pregunta: Per un cristià quins han de ser els nostres referents?
L’Església cada dia ens en proposa algú. Sols tenint present alguns d’aquesta setmana, tinguem present el que ens aporten:
-Sant Jordi. Ell ens recorda que hem de servir sempre els més febles i indefensos. (pensem: malalts, càritas, els qui passen dificultats...).
-Sant Fidel. Ell ens convida a dur a terme una vida d’austeritat i de pregària. Austeritat (l’interior és superior a l’exterior). Pregària (sols continuarem essent cristians en aquest món amb tants reclams, si intimam amb Jesús).
-Santa Caterina de Siena. Ella va promoure, entre papes, bisbes i poble de Déu –amb les seves 381 cartes conegudes- una vida cristiana més intensa, més seriosa.
Demanem avui a Déu perquè tots els cristians tinguem prou valentia i decisió per “obeir Déu abans que modes o altres interessos”. I preguem especialment pel Papa a qui, avui a l’evangeli, se li demana explícitament: “M’estimes més que tots?” i “Pastura les meves ovelles”.