Text de l'Evangeli (Jn 13,31-33a.34-35): Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell. Si Déu és glorificat en Ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.
Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres».
L´Església a Espanya celebra avui diumenge 22 de maig la Pasqua del Malalt.
«Acompanyar en el patiment» és el lema que el departament de Pastoral de la Salut ha proposat per a aquesta Campanya que té com a finalitat sensibilitzar sobre la necessitat d’assistir els malalts i els qui els cuiden.
Quin és el missatge dels bisbes? En sintonia amb el lema, «Acompanyar en el patiment», els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social recorden que els Evangelis ens narren les contínues trobades de Jesús amb les persones malaltes per acompanyar el seu dolor, donar-li sentit, guarir-lo. Per això, afirmen, “com a deixebles seus, estem cridats a fer el mateix”.
En aquest sentit, destaquen que l’experiència viscuda durant aquests dos darrers anys amb la pandèmia de la Covid-19, ha mostrat la nostra vulnerabilitat i, sobretot, «ens ha fet percebre la necessitat d’acompanyar els qui pateixen qualsevol tipus de malaltia, ja sigui de les més habituals, ja d’altres menys visualitzades; que provoquen un patiment gran com les malalties mentals, les neurodegeneratives (ELA, Alzheimer…) o les anomenades “malalties rares”, per a les quals es destinen menys recursos humans i materials ”.
Quan no és possible guarir, sempre és possible cuidar, consolar, fer-se propers. Els bisbes ressalten que el malalt és sempre el centre de la nostra caritat pastoral. No podem deixar d’escoltar el pacient, la seva història, les seves angoixes i les pors.
“El dolor més gran -puntualitzen- és el patiment moral davant la falta d’esperança”. Com ens recorda el Papa Francesc, si la pitjor discriminació que pateixen els pobres –i els malalts són pobres de salut- és la manca d’atenció espiritual, no podem deixar d’oferir-los la proximitat de Déu, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement i maduració en la fe (Evangelii gaudium, 200).
Per això, «en una època en què la cultura del descart està molt difosa i a la vida no sempre se li reconeix la dignitat de ser acollida i viscuda, l’Església ha de prestar atenció a la protecció i la cura sobretot de la més fràgil, des de la concepció fins al terme natural.
«Acompanyar en el patiment» és al que ens dedicam els capellans i els voluntaris de la pastoral de la salut i de càritas.
Segons les dades de l’última Memòria anual d’activitats de l’Església Catòlica, durant aquest any hi va haver un augment del 67% dels capellans a hospitals públics i privats a causa de la pandèmia. Es van oferir per a l’escolta, l’acompanyament, el dol i per administrar els sagraments als malalts, als familiars, als professionals de la salut i als treballadors d’hospitals.
El papa Francesc, en el seu missatge, recorda amb agraïment que en aquest temps s’ha avançat força, però, puntualitza, «encara queda molt camí per recórrer per garantir totes les persones malaltes, principalment als llocs i en les situacions de més pobresa i exclusió, l’atenció sanitària que necessiten, així com l’acompanyament pastoral perquè puguin viure el temps de la malaltia units a Crist crucificat i ressuscitat».
L’evangeli d’avui ens recorda que Jesús ens dona la seva pau. La pau que estem cridats a transmetre a tothom, especialment als de salut més fràgil.
Avui hem d’agrair a tots els qui, a la nostra parròquia, formen part del grup de visitadors de malalts i de Càritas. Tots els grups i activitats de l’Església són importants, tots. Però allà on es demostra si l’Eucaristia o la catequesi o l’Escola de Teologia, o Vida Creixent, o el club, o el grup de pregària... escolten i viuen de ver la Paraula i la Persona de Jesús, és si cuidam o no, si ens feim o no propers als més necessitats: malalts físics, psíquics, mentals..., persones necessitades d’escolta.
Acompanyem, fem-nos propers, cuidem els més necessitats de casa i des nostre poble.