Diumenge 2 de Pasqua
Text de l'Evangeli (Jn 20,19-31): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!».
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
HOMILIA
L’evangeli d’avui –Jn 20,19-31- més que fer-nos aturar davant la incredulitat de Tomàs, ens presenta un itinerari de fe. Un procés de formació que acaba proclamant “Senyor meu, i Déu meu”.
La nostra formació cristiana segueix un itinerari –que l’hem de recórrer atents- i que abracen les tres lectures d’avui.
Què hem de fer per aconseguir una bona formació cristiana?
La primera lectura –Ac 5,12-16-, ens proposa:
-Estar atent als miracles i prodigis que passen al nostre entorn. Tenir una mirada positiva davant la vida. Viure és un miracle. Miracle, prodigi, és viure estimant i sentir-se estimat per algú. Com també ho és somriure, alegrar algú, escoltar... Allà on hi ha una relació profunda Déu hi és.
-Reunir-se unànimement. Els cristians ens formam, tenim oportunitat de progressar en la fe, quan ens reunim per a celebrar l’Eucaristia, per a rebre catequesi, per a fer una estona de pregària junts.
-Acollir malalts i persones en necessitat. Jo sempre dic que la meva més gran universitat és i ha estat sempre “visitar malalts”, acollir, escoltar a “persones qu pateixen alguna dificultat”. Acollir els malalts i a les persones en necessitat és una experiència de formació cristiana també essencial: “Veniu a mi tots aquells que quan estava malalt em vau venir a visitar, quan estava nu em vau vestir, quan era a la presó em vau visitar...
La segona lectura –Ap 1,9-19-, l’apòstol Joan ens proposa per a la nostra formació cristiana:
-Compartir la paciència de Jesús: “Jo Joan, germà vostre, que amb vosaltres compartesc la paciència de Jesús”. Paciència que, si miram la Bíblia, la va compartir Job (21,3), insisteix en ella el llibre dels proverbis (25,15), moltes persones que acudien a Jesús coneixent les seves mancances, li dèien: “Tenguis paciència en mi”. Sant Pau recorda que la tribulació engendra paciència (Rm 5,3) i, a més, diu: “La paciència és un fruit de l’Esperit” (Ga 5,22)
I l’evangeli (Jn 20,19-31), ens proposa per a la nostra formació cristiana:
-També la paciència. Per tres vegades repeteix: Pau a vosaltres!
-També, tenir ànima de catequista: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres”
-I també tenir ganes de ser creient i no un incrèdul. Tenir en tot una mirada penetrant. (Nm 24,3.15).
Idò, siguem responsables en el viure el programa de formació que ens marquen les lectures d’avui:
-Visquem atents als prodigis que es produeixen entre noltros
-Reunim-nos per a celebrar l’Eucaristia, la pregària, la catequesi
-Visquem oberts als malalts i a les persones en necessitat.
-Siguem pacients
-Tinguem ànima de catequista
-Tinguem ganes de ser creients i no uns incrèduls