Diumenge 8 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 6,39-45): En aquell temps, Jesús els digué encara una paràbola: «¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: 'Germà, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull', si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca».
Tenint present que ahir acomiadàvem a la Catedral al Bisbe Francesc Conesa, avui les lectures ens conviden a tenir present vàries realitats importants que ens acompanyen mentre tots anam fent camí:
La primera lectura del Llibre de Jesús, fill de Sira ens recorda: El fruit de l’arbre demostra el bon conreu. És a dir: Tots som segons com hem estat cuidats.
La segona lectura, de la Primera carta de sant Pau als cristians de Corint, ens convida a confiar en el Senyor i ens diu: Si teniu present cada dia l’obra del Senyor, segur que el vostre treball no serà en va.
I l’evangeli d’avui, que pertany a l’evangelista Lluc, també ens deixa expressions que
necessitam recollir per tenir-les present: “Cada arbre es
coneix pels seus fruits” “L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor,
en treu fora la bondat” “La boca parla d’allò que el cor desborda”.
Quan aquests dies preparava
l’article que surt avui el diari, tenia present el fruit que ens han deixat els
darrers bisbes que han passat per Menorca. El seu fruit, certament, demostra
que el seu treball no ha estat en va. El seu fruit demostra quin tipus d’arbre,
quina ha estat la presència que ells han viscut entre noltros.
Durant cinc anys (2017-2022) el Bisbe Francesc Conesa –que és doctor en Teologia i Filosofia- ens ha acompanyat amb la seva forma de ser i amb les seves capacitats humanes, pastorals i intel·lectuals. Molts l’hem vist i viscut incansable –ha estat un bisbe fainer i coherent amb la responsabilitat que va assumir el dia 7 de gener del 2017 a favor de la comunitat cristiana catòlica de Menorca. Caminant al nostre costat, ens ha gravat a l’ànima de tots la necessitat d’una formació constant a tots els nivells. Intel·lectual com és, ens ha sembrar al cor la importància de la formació constant. Cada bisbe que ens arriba ens enriqueix amb els seus dons i amb la seva forma de fer. El Bisbe Bartomeu Pasqual, d’edat avançada quan el vaig conèixer, ens va guiar durant els anys 1939-1967, cap a la renovació que ens demanava el Concili Vaticà II després de restaurar la vida cristiana i els temples de la diòcesi. El bisbe Miquel Moncada (1969-1977), vivint i patint amb valentia el canvi polític espanyol, ens va ajudar a ser lliures front qualsevol tipus de govern i ens va fer avançar, seguint el Vaticà II, cap una pastoral més participada. El bisbe Antoni Deig (1977-1990), amb el seu tarannà senzill i agradós, ens va guiar cap a una pastoral més senzilla, propera i evangèlica, havent celebrat entre nosaltres el sèptim centenari de la restauració del cristianisme a Menorca. El bisbe Francesc Ciuraneta (1991-1999), que va consolidà i renovar l’edifici del Seminari, celebrant l’Assemblea Diocesana de 1996-98 ens va ajudar a prendre consciència que hem de caminar junts. El Bisbe Joan Piris (2001-2008), persona de paraula clara i d’accions decidides, va promoure la pastoral vocacional, va crear entre nosaltres el diaconat permanent, i va portar a terme la reforma de la Catedral. El Bisbe Salvador Giménez (2009-2015), a més de recolzar la beatificació del prevere Joan Huguet, es va guanyar el cor de molts vivint humilment, essent senzill i demostrant valentia en assumir decisions no fàcils com la nova gestió i direcció del Diari Menorca. De tots els bisbes aprenem i a tots els hi donam gràcies. Vivint al seu costat, ens sentim impulsats a renovar-nos, a ser lliures i propers, a caminar junts, a ser honrats i sincers, a ser humils i senzills, a formar-nos constantment. Bon mestratge aquest, bons fruits, que em ve de gust acollir i transmetre.
Donem
avui gràcies al bisbe Francesc Conesa, natural d’Elx - Alacant, que ens ha
comunicat que li costa deixar Menorca, Diòcesi on après a estimar-la, i a
estimar i valorar la seva cultura i, sobretot -ho ha publicat-, la seva gent.
Quan ara el Papa li demana canviar de diòcesi i aterrar a Solsona, li desitjam
que segueixi aportant el millor d’ell mateix com van fer en aquesta diòcesi els
qui també foren, durant un temps, els nostres bisbes: Miquel Moncada i Antoni
Deig.
Preguem avui també pel qui ha de ser el nostre nou bisbe. Necessitam testimonis, bisbes referents. Necessitam bisbes entregats que valorin el servei com a fruit de l’amor, i l’amor com a fruit del sentit de la vida.