Diumenge 7 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.
»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».
Les expressions de les lectures d’avui que he recollit són:
-Del llibre primer de Samuel: Que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial.
-De la primera carta de sant Pau als cristians de Corint: Si ara som semblants a l’home que és de carn; tots som cridats a ser semblants a l’home que és del cel.
-De l’evangeli de Lluc 6: Si estimau, si feis el bé, si donau sense esperar res a canvi, la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim”.
L’amor és l’experiència superior de la vida. La paraula de Déu, la vida mateixa mos convida a estimar: “Siguem magnànims i lleials”, “sigueu semblants a l’home del cel”, “si estimau sou fills de Déu”. I convidant-nos a estimar, la Paraula de Déu i la vida mateixa ens convida tenir present a un dels caus més importants on hi vida l’amor: la família.
La Conferència Episcopal Española ha fixat aquesta setmana, del 14 al 20 de febrer, com la setmana del matrimoni amb motiu d’aquest any de la família. I ens anima a la pregària i a tenir present la importància del sagrament del Matrimoni.
I m’ha semblat bé demanar a membres del Consell Parroquial, a Catequistes, a grups de matrimonis i a d’altres, que reflexionessin i em comentessin que significa per ells la família i la vida en parella. Us dic aportacions que m’han arribat i que aclaren d’una manera evident, per aquests que m’ho han dit, que la família és el fonament de l’amor:
-Com a parella cristiana vam consagrar el nostre amor per fer-lo vida a la nostra família i fills.
-Som una parella que mos estimam i que mos hem compromès lliurement a estimar-nos amb total fidelitat.
-L’amor és un camí arriscat que val la pena viure.
-Sempre mos hem mirat amb amor sincer a partir des diàleg i des coneixement fent un pas rere s’altre. Aquest camí, que no sempre és fàcil, és un camí preciós. L’evangeli ens ha impulsat i acompanyat fins ara.
-Viure en parella demana respecte, sinceritat, perdó, confiança, pregària, estimar i deixar-se estimar. Açò sí, confiant sempre en Déu. Res d’açò seria possible sense la pregària conjugal.
-Vivim el nostre matrimoni com una vocació sagrada i una experiència joiosa. El vivim com una trobada amorosa on el Senyor hi és present diàriament.
-El matrimoni ens demana viure en intimitat entre noltros però sobre tot amb Déu. En els moments difícils de la vida, hem plorat però sempre junts.
-El matrimoni és un camí de vida i d’amor, acompanyat sempre per Déu.
-El nostre matrimoni és un repte d'amor diari. És un aixecar-te cada dia amb el desig de voler estimar a s'altre. És un projecte de vida en comú en el que Déu sempre hi aporta alguna cosa per ajudar-nos a seguir fent camí junts.
Avui don gràcies a aquesta iniciativa de la Conferència Episcopal que ens anima a tots els cristians a prendre seriosament el valor d’aquesta unió matrimonial, d’aquest cau familiar, on la major part de la humanitat es juga el més important de la seva vida.
Casar-se, formar parella no suposa només una realitat jurídica de drets i deures, és molt més. Assenyala que la parella constitueix una societat de dos que és i ha de ser referent pels altres, al mateix temps que ha de ser creadora d’una societat que visqui amb més respecte i amb més amor.
En un món que té set, fam, necessitat d’amor, ses parelles, ses famílies que creen un entorn d’amor són del tot necessàries.