Dia litúrgic: Diumenge 1 (C) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Lc 4,1-13): En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Però Jesús li va respondre: «L'Escriptura diu: ‘L'home no viu només de pa’».
Després el diable se l'endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué: «Et donaré tota l'autoritat i la glòria d'aquests reialmes: me l'han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora'm i tot serà teu». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol’».
Després el conduí a Jerusalem, el va posar dalt de tot del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: ‘Donarà ordre als seus àngels de guardar-te’. I encara: ‘Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres’». Jesús li contestà: «Diu l'Escriptura: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’». Un cop el diable hagué esgotat tota mena de temptacions, s'allunyà d'ell fins al moment oportú.
HOMILIA
Les temptacions que va viure Jesús, assumint la nostra condició humana, són les temptacions que més o manco, més una que una altra, vivim els humans. Aquelles que han afectat i afecten negativament la història de la humanitat. Són les temptacions de tots els temps. Temptacions que vivim com a persones individuals, com a cristians (com Església), i com a responsables o caps d’alguna cosa.
Avui
som cridats a identificar quines són les nostres temptacions i anomenar-les pel
seu nom, sense excuses ni justificacions. I avui som cridats, també, aprendre a discernir, com fa Jesús, i a
superar-les.
Per
a superar la primera temptació (temptació de posseir), per a superar
la segona temptació (temptació de tenir poder), i per a superar la tercera
temptació (temptació de publicitat, de dur a terme fets que enlluernin), hem de tenir present la resposta
de Jesús a cada ocasió.
Front la temptació de posseir (que aquestes pedres es converteixin en pa, en comoditat, en possessió personal meva): “Diu l’Escriptura, l’home no viu només de pa”. No vivim només de posseir coses i béns. Hem de tenir temps i valorar l’esperit. Posam exemples:
- S’altre dia algú deia: Quan un fill se’n va a estudiar a Barcelona ja és molt trobar pis i universitat. Pot ser molt, però els joves no poden viure només tenint pis i universitat. També hem de trobar per ells una comunitat, una família, una parròquia, un club de joves que els transmeti valors de l’esperit.
- Tampoc n’hi ha prou que els infants vagin a fer esport, activitats extraescolars i escola. Els infants han de viure, trobaren gust per la vida si reben una bona formació, una bona catequesi on descobresquin que la vida és més que fer escola o apuntar-se a activitats extraescolars o esport.
- Tampoc n’hi ha prou que els pares facin feina i procurin pels seus fills satisfer necessitats materials: casa, menjar, roba... Els pares també han de tenir temps per seure al costat dels seus fills i explicar-los el valor del respecte, de l’esforç, de la reflexió, del silenci, de la fe, de la pregària...
- Tampoc n’hi ha prou que la Parròquia sigui un lloc on es duen a terme activitats a favor dels infants, joves, adults i persones grans. No, no n’hi ha prou. Com a Parròquia ens hem d’acompanyar els uns als altres a descobrir Déu i relacionar-nos amb Ell. Com a Parròquia ens hem d’ajudar els uns als altres a valorar la pregària, el silenci, el diàleg amb Déu, el servei a favor d’altres, el compartir, la celebració de l’Eucaristia, a tenir un signe cristià a ca nostra...
No, no n’hi ha prou en tenir
una Parròquia ben vestida materialment i ben conservada materialment
Jesús, que també va ser
temptat a dur una vida fàcil i satisfeta de béns materials, reflexionant, anant
al desert,
escoltant la seva veu interior i no tan sols la veu del seu entorn, del que fan
els altres, de la moda..., va concloure
que: “No vivim només de pa”.
S’evangeli d’avui l’hauríem de tenir present, escrit amb lletres grosses a un lloc visible de ca nostra. Lletres que diguessin:
-No vivim només de pa!
-Sols hem de donar culte a Déu, no a noltros mateixos o a altres persones o coses.
-No temptem la nostra fe esperant creure gràcies a fets
extraordinaris. En la vida ordinària es presenta constantment Déu.
Jesús avui ens diu:
- Gràcies a tots els qui heu superat la temptació de posseir i compartiu.
- Gràcies als qui no us creieu autosuficients (com els dictadors de torn) i us posau a servir als altres fent cas sols de Déu.
- Gràcies als qui sabeu llegir la presència de Déu en la vida normal de cada dia.