Diumenge 18 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Jn 6,24-35): En aquell temps, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar: «Rabí, quan has arribat?». Jesús prengué la paraula i els digué: «Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell».
Ells li preguntaren: «Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?». Jesús els respongué: «L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que Ell ha enviat». Li replicaren: «I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: ‘Els donà pa del cel per aliment’». Llavors Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món. Ells li demanen: «Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest». Jesús els diu: «Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set».
HOMILIA
Des d’aquest diumenge fins al dia 22 d’agost escoltarem fragments del capítol sisè de l’evangeli segons sant Joan, exceptuant dia 15, solemnitat de l’Assumpció, que enguany coincideix en diumenge. Tampoc no vam poder llegir diumenge passat l’inici del capítol sisè perquè coincidia amb la festa, solemnitat, de l’apòstol sant Jaume.
La narració d’avui segueix l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos, i introdueix una llarga catequesi de Jesús sobre l’Eucaristia, Pa de Vida, amb el diàleg entre Jesús i el grup de persones que havent assistit a la multiplicació dels pans i els peixos el cerquen i el troben a la sinagoga de Cafarnaüm. Havien estat ben alimentats i, per aquest motiu, no volien deixar-lo perdre.
El que és important és reconèixer la pedagogia de Jesús que els fa passar del seu interès “per a ben menjar” –cosa que no està gens malament i que ho hem de desitjar per a tots- a tenir interès per un menjar que satisfà sa vida constantment, per a sempre.
Avui, un dia més, som convidats a acollir un missatge i a viure una experiència infinitament més elevada que la preocupació de si menjarem avui un plat o un altre, o si mos vestirem avui d’una manera o d’una altra.
Tots reconeixem que tenir un plat a sa taula i roba als armaris és una necessitat i és un dret de tota persona humana. Però també reconeixem que aquests béns no satisfan els qui viuen amb el cor buit.
Com algú ha dit: No ens satisfà prou saber de què estem fets com reconèixer “per què” hem estat creats. Quan perdem el sentit del “per què”, la nostra vida perd qualitat. Qui viu un buit interior no en té prou en tenir menjar a sa taula, ni roba apte per diverses ocasions, ni, fins i tot, tenir salut física i família.
Jesús que és un gran coneixedor de qui som noltros, ens deixa dit: “No us heu de preocupar tant per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva i dóna la vida eterna”.
Avui, Jesús ens convida a aquesta celebració de l’Eucaristia perquè recordem una vegada més el que mai hem d’oblidar del que ell ens diu: “Jo som el pa que baixa del cel per donar vida al món” “els qui venen a mi no passaran fam, i els qui creuen en mi no tindran mai set”.
Avui combregaren una vegada més. Què cercam combregant?
Cada dia és bo fer una reflexió sobre uns dels actes que anam fent normalment. Fer coses sense viure el seu sentit, és viure sense gust, sense sal.
Combregam per sentir que Jesús ens acompanya durant les vin-i-quatre hores de cada dia. Amb ell al costat, rebem el coratge suficient per aixecar el nostre ànim davant qualsevol adversitat.