Diumenge 19 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Jn 6,41-51): En aquell temps, el jueus es posaren a murmurar d'Ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», i es preguntaven: «Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?». Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: ‘Tots seran instruïts per Déu’. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare.
»Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
HOMILIA
Avui se’ns diu que l’Eucaristia és el nostre aliment en el llarg o curt camí de la nostra vida. Camí no fàcil si mos volem mantenir constantment fidels al que ens demana avui sant Pau als cristians d’Efes: “Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crists, injúries i qualsevol tipus de dolenteria, sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdonau-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist” (Ef 4,30 -5,2).
Sí, no és fàcil viure sense enfadar-nos o sense distanciar-nos d’algú. No, no és fàcil viure perdonant ofenses, paraules o maneres d’actuar que ens han fet mal. Quantes persones hi ha, fins i tot a dins des cau familiar, viuen enemistades, no saben mirar-se a la cara i demanar-se perdó.
Aquesta experiència de dificultat la va viure també el profeta Elies. Ho hem vist a la primera lectura (1Reis 19,4-8). Cansat de patir desert (incomprensions, dificultats...), Elies va cercar l’ombra d’una ginestera i va demanar la mort. Va dir, clar i llampant: Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me Vós la vida.
Aquest: “Ja n’hi ha prou!” algú el diu a vegades i algú altre el diu definitivament:
-Ja n’hi ha prou!, i ens enfadam amb algú!
-Ja n’hi ha prou!, i traiem el nostre mal geni!
-Ja n’hi ha prou!, i deixam de perdonar!
-Ja n’hi ha prou!, i no tornam a Missa!
-Ja n’hi ha prou! i deixam de resar!
-Ja n’hi ha prou! i deixam de rallar amb qui sigui!
El profeta Elies, mos recorda que, quan es va sentir cansat, va escoltar una veu que li deia: Aixeca’t, menja, i segueix caminant. Encara et queda molt de camí a recórrer.
I sant Pau recorda als d’Efes: Sou fills estimats de Déu. Imitau el vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estima; ell s’ha entregat a favor nostre com a víctima d’olor agradable.
Donem gràcies, avui, quan també noltros, cansats com estem a vegades, sentim com van sentir Elies o els efesis, una veu que ens diu: “Aixeca’t i camina!” No deixis l’Eucaristia. L’Eucaristia és el pa baixat del Cel. És el pa que sempre dóna vida per a seguir caminant a pesar de tot. Aquesta veu pot ser: la d’un familiar, algú de la Parròquia, una lectura d’espiritualitat, la pregària amb la Bíblia a les mans, la veu del silenci...
Just que coneguem un poc sa vida de sants i de màrtirs, ens adonarem que tots ells van ser amants de l’Eucaristia.
Qui es disposa a compartir taula amb Jesús és capaç, com ell, de viure una vida d’entrega als altres i de perdó. Amb Jesús reconeix que sols qui s’entrega, sols qui estima sense cansar-se, aquest camina cap a la vida eterna, a la vida en Déu, a la resurrecció.