15 d'Agost: L'Assumpció de la Mare de Déu
Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): En aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
HOMILIA
Maria assumpta al Cel ens fa tenir present vàries coses:
-Com Maria noltros, humans com ella, també estem en el cor de Déu. Déu s’ha fixat en la nostra petitesa i ens ha estimat profundament. Tant, que de tota la riquesa que hi ha en la creació, Déu fixant-se en Maria, s’ha fixat en els humans, i s’ha fet un de noltros. En Maria Déu s’ha fet humà.
Mirant a Maria hem de descobrir la nostra dignitat. La lectura de l’apocalipsi ens diu que en Maria el mal, el drac, ha estat vençut. Maria ha estat concebuda sens pecat, i cadascú de noltros és cridat i convidat a vèncer el pecat, el mal.
Maria ens mira, i amb la seva mirada de mare compassiva ens diu: “Caminau cap a la santedat. No pacteu amb el mal. Venceu el mal”.
-Maria magnifica al Senyor perquè Déu ha mirat la seva petitesa. La santedat no és cosa dels poderosos, no és cosa dels qui ostenten el poder o vessen riquesa i propietats. La santedat Déu l’ofereix als petits, als humils, als qui posen la seva confiança totalment en Déu i no en ells: en el seu poder o el seu benestar. La santedat no és pròpia del poder que nega la dignitat humana i viu centrat en ell mateix. Els qui ostenten el poder així, no tenen res de sants. La santedat és pròpia dels qui essent humils valoren els altres i els necessiten. La santedat és pròpia dels qui essent compassius, valoren i perdonen les flaqueses personals i alienes.
- Maria descobreix que la santedat està en el servei. Ella se’n va “decidida” “convençuda” a la muntanya i a la província de Judà per a saludar Elisabet que també espera un fill, Joan Baptista. Ella també esperava un fill, Jesús, però acompanyar a la seva cosina, acompanyar als altres, li és prioritari. Maria, certament, és la reina dels sants i santes. Servir als altres, ser-los útils, és font de santedat. Déu, el sant per excel·lència, serveix posant al nostre abast el seu ésser creador, la seva encarnació, la seva redempció. Maria, reina dels sants i santes, també posa a l’abast d’Elisabet, de Jesús i de Josep, i a l’abast de la primera comunitat cristiana, la referència de Déu que viu constantment en la seva vida.
- I Maria, avui, i d’una manera molt especial havent pujat al cel, ens diu que la meta de la santedat és Déu. Que visquem per Déu. Que no posem el nostre cor en res que no ens apropi a Dé i dels altres. El Cel, Déu, no la terra, ni res que pertanyi només a ella, és la nostra meta.
Aquest és el missatge de Maria. Aprenguem a seguir les seves petjades. Valorem la nostra dignitat humana. Siguem també conscients de la nostra petitesa i de la necessitat que tenim de Déu. Acompanyem als altres, posem-nos al seu servei, a fi de que tothom respecti i valori la seva dignitat humana. I fixem la nostra mirada a Déu, al Cel. Déu és la nostra meta.
Progressar en santedat, sols ho aconseguirem, en l’ajuda de Déu, si cadascú feim molta feina en noltros mateixos. Diguem am Maria i com Maria: Senyor, es faci en mi el vulguis!
Maria ens mira, i amb la seva mirada de mare compassiva ens diu: “Caminau cap a la santedat. No pacteu amb el mal. Venceu el mal”.
-Maria magnifica al Senyor perquè Déu ha mirat la seva petitesa. La santedat no és cosa dels poderosos, no és cosa dels qui ostenten el poder o vessen riquesa i propietats. La santedat Déu l’ofereix als petits, als humils, als qui posen la seva confiança totalment en Déu i no en ells: en el seu poder o el seu benestar. La santedat no és pròpia del poder que nega la dignitat humana i viu centrat en ell mateix. Els qui ostenten el poder així, no tenen res de sants. La santedat és pròpia dels qui essent humils valoren els altres i els necessiten. La santedat és pròpia dels qui essent compassius, valoren i perdonen les flaqueses personals i alienes.
- Maria descobreix que la santedat està en el servei. Ella se’n va “decidida” “convençuda” a la muntanya i a la província de Judà per a saludar Elisabet que també espera un fill, Joan Baptista. Ella també esperava un fill, Jesús, però acompanyar a la seva cosina, acompanyar als altres, li és prioritari. Maria, certament, és la reina dels sants i santes. Servir als altres, ser-los útils, és font de santedat. Déu, el sant per excel·lència, serveix posant al nostre abast el seu ésser creador, la seva encarnació, la seva redempció. Maria, reina dels sants i santes, també posa a l’abast d’Elisabet, de Jesús i de Josep, i a l’abast de la primera comunitat cristiana, la referència de Déu que viu constantment en la seva vida.
- I Maria, avui, i d’una manera molt especial havent pujat al cel, ens diu que la meta de la santedat és Déu. Que visquem per Déu. Que no posem el nostre cor en res que no ens apropi a Dé i dels altres. El Cel, Déu, no la terra, ni res que pertanyi només a ella, és la nostra meta.
Aquest és el missatge de Maria. Aprenguem a seguir les seves petjades. Valorem la nostra dignitat humana. Siguem també conscients de la nostra petitesa i de la necessitat que tenim de Déu. Acompanyem als altres, posem-nos al seu servei, a fi de que tothom respecti i valori la seva dignitat humana. I fixem la nostra mirada a Déu, al Cel. Déu és la nostra meta.
Progressar en santedat, sols ho aconseguirem, en l’ajuda de Déu, si cadascú feim molta feina en noltros mateixos. Diguem am Maria i com Maria: Senyor, es faci en mi el vulguis!