Homilia diumenge 22 d'Agost 2021



Diumenge 21 (B) de durant l'any




Text de l'Evangeli (Jn 6,60-69)
: En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?». Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué: «Això us escandalitza? Doncs, què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. I afegí: «Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare».

    Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb Ell. Llavors Jesús digué als Dotze: «¿També vosaltres em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu». 
 
HOMILIA

 

     Les tres lectures d’avui les trob extraordinàries en bé de la nostra reflexió i creixement personal
 
Primera lectura de Josué, 24 
 
      Josué crida a tot el poble, i tenint present la multitud de déus als quals adoraven entre tots, els diu: “Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar”... “però jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor”. 
 
      Josué es presenta aquí amb les qualitats d’un gran educador
 
    - Convoca i dialoga amb una multitud
    - A tots ells els expressa el que creu d’ells amb tota claredat
    - No els obliga a res, respecte la seva llibertat
    - Però els manifesta, amb contundència, la seva opció 
 
     Bona lliçó pels pares, catequistes, educadors, capellans. És ver que hem de respectar la llibertat dels demès, però també és ver que hem de tenir i hem de manifestar les nostres pròpies opcions i conviccions. 
 
Segona lectura: Efesis 5
 
      A dins de la nostra cultura actual pot estranyar l’inici d’aquesta carta de Pau: “Que les esposes es sotmetin els seus marits perquè el marit és cap de la seva esposa”. Però si aprofundim el que de ver intenta expressar sant Pau enmig d’aquella cultura patriarcal amb el verb “sotmetre!”, podrem veure que res té a veure en comandar, en obligar, en “fer fer”. Ser cap de l’esposa, sotmetre’s a l’espòs, vol dir per sant Pau, estimar, estimar fins a les últimes conseqüències. Ell diu
 
     -Estimau les esposes tal com el Crist estima l’Església. L’estima tant que s’ha entregat fins a la mort a favor d’ella
 
     Sant Pau no crida als homes, als esposos a comandar o a dominar a les seves esposes, a aquelles dones que conviuen amb ells. Sant Pau els crida a estimar “Estimau l’esposa tal com Jesús estima l’Església que ha mort per ella”
 
      La parella ha de ser un cau d’amor incondicional. Qui no sap estimar no és cridar a formar parella, ni tampoc és cridat a tenir autoritat, responsabilitat damunt els altres: a ser pare, a ser mare, a ser educador, a ser capellà, religiós o religiosa, a ser polític. 
 
3. I l’evangeli de Joan, 6
 
     -Molts que fins aleshores havien seguit Jesús deien: Aquest llenguatge és molt difícil. Qui és capaç d’entendre’l i de seguir-lo?
 
Per açò: 
 
    -Molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell.
 
     Com és? 
 
     Segons ens diuen les dues lectures primeres: no és fàcil seguir Déu i deixar els petits déus. No és fàcil deixar de fer el que un voldria fer i ser fidel als seus compromisos i serveis. No és fàcil avui ser amic del silenci, de la reflexió, del servei, de la pregària, de l’Eucaristia... 
 
    És més fàcil dir coses i coses sense que hagin passat pel sedaç del silenci i de la reflexió. No és fàcil deixar de fer el que un voldria fer i haver de fer diàleg amb els fills un dia i un altre i aportar-los raons sòlides. No és fàcil deixar comoditats i superficialitats i entrar en la intimitat de la pregària i de l’Eucaristia.... 
 
     I per açò, Jesús, ens mira avui com va mirar un dia als seus deixebles, als seus més íntims, i ens torna a dir

    Vosaltres també em voleu deixar? També voltros voleu convertir en déus la comoditat, l’egoisme, l’amor a tot el que és material? 
 
Quina és la nostra resposta?