25 de Juliol: Sant Jaume, apòstol, patró d'Espanya
Text de l'Evangeli (Mt 20,20-28): En aquell temps, la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà: «Què demanes?». Ella li respongué: «Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra». Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?». Ells li responen: «Sí que podem». Jesús els diu: «Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom».
HOMILIA
Cada diumenge feim memòria que l’entrega als altres, el servei, la creu, és font de salvació. Però també convé recordar que l’Església proclama aquesta realitat quan commemora la festa dels qui han entregat la seva vida a favor dels demés, avui, per exemple, de sant Jaume.
El màrtiri dels màrtirs -els apòstols pràcticament tots, van ser màrtirs- és el fonament de l’Església. No hi ha Església allà on no hi ha “servei” “entrega” “donació”. Sant Joan Crisòstom, comentant el passatge de l’evangeli d’avui, diu que sant Jaume: “Va viure poc temps. Vivia el seu testimoni de Jesús amb un gran ardor. Va menysprear totes les coses humanes. I va viure la seva fe amb un grau tan elevat que va ser martiritzat immediatament”.
La primera lectura d’avui, dels Fets dels Apòstols, ens remarca que els apòstols manifestaven davant el poble el seu “poder”. Quin era el seu poder? El seu poder era el seu testimoni. Un testimoni que obrava “miracles i prodigis”. Quins eren els seus miracles?. La primera lectura n’accentua un que és fonamental:
-Viure obeint a Déu abans que als homes. Aquesta és la conversió fonamental que ens demana avui la primera lectura.
I la segona lectura que és de la Segona Carta de sant Pau als Corintis, manifesta quines conseqüències té aquesta actitud d’obeir a Déu abans que als homes:
1. No quedar encerclats, acomplexats davant contrarietats.
2. Trobar una porta “noble” de sortida davant situacions difícils
3. No sentir-nos mai abandonats quan vivim problemes de tot tipus
4. Reconèixer que la vida mai ens fuig de les mans
Fora complexes, trobem portes de sortida, no ens sentim mai abandonats, valorem la vida que mai fuig de les mans! Així van els apòstols, i amb ells sant Jaume, i així viuen els màrtirs de tot el temps de l’Església.
Aquesta setmana he viscut experiències pròpies de cristians que entenen que la vida mai ens fuig de les mans, i que hem de tenir esperança davant problemes que ens surten a camí constantment:
*Algú davant la promesa i fidelitat matrimonial que està a punt de celebrar, em va dir: “Vull aprendre a avorrir-nos junts. Vull fer de la rutina un art, una bellesa”.
*Algú davant unes celebracions de noces de 25 anys em comentava: “Què bé! Han arribar a aquella maduresa del matrimoni on no fa falta dissimular. Tot és sinceritat”.
*Estant a s’altre part d’un bar, vaig sentir crits maleducats i com un jove tirava a terra una al·lota, i com algú que passava va intentar posar pau entre ells.
*A un enterrament que vaig celebrar, una al·lota jove acomiadava al seu sogre dient: “N’Estic segur que la teva ànima viu en Déu i que el teu testimoni roman en noltros per sempre”.
Avui l’Església celebra també el “dia dels avis i àvies”. Qui sigueu avis i àvies estimau els vostros néts. Ensenyau-los a viure segons el testimoni cristià: “Entregar-se d’una forma tal” que:
-La rutina resulti ser una cosa bella
-Que els anys ens converteixin en persones sinceres
-Que sempre sapiguem acollir a qui és maltractat
-Que donem raó de les nostres actituds: creiem en la resurrecció!