Diumenge 15 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 6,7-13): En aquell temps, Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els instruïa dient: «No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits». I els deia encara: «Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells». Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
HOMILIA
1)Ni Marc ni Lluc, a diferència de Mateu, ens donen els noms concrets d’aquests dotze apòstols (és a dir: els “enviats”). Per lo tant, per a ells, és més important el grup (la comunitat) que no les persones concretes (individualment).
Els dotze formen la “primera comunitat cristiana”, els primers seguidors de Jesús. Jesús no cerca remarcar “noms concrets” sinó a la comunitat que se sent enviada a l’evangelització. No val només el testimoni personal, a tots ens ha d’important el testimoni que donam com a comunitat, arxiprestat, diòcesi, Església universal.
La pregunta que em faig és: Quin testimoni donam com a Parròquia? Us convid a tots a fer-nos aquesta pregunta. No dic només el testimoni del rector o dels catequistes, dels visitadors de malalts o dels de càritas... Com a grup, com a comunitat, què diu la gent qui som noltros? I què diem cadascú dels qui som aquí?
2)Són importants les recomanacions que va Jesús a la comunitat, al grup dels apòstols.
A)El seu estil ha de ser auster: “Us envii sense posar el vostre cor en vestits, diners, menjar. En teniu prou amb un bastó i amb unes sandàlies”. Què és el que més ens interessa? Tenir una parròquia molt ben equipada o ser una comunitat viva, atenta al missatge de Jesús?
B)La seva opció ha de ser estable. “Quedau-vos allà on aneu fins que marxeu, no aneu de casa en casa. Posau arrels allò on aneu”. No cerqueu que sigui “l’anar d’un lloc a un altre” la vostra prioritat. Avui és hora de donar les gràcies a tots els qui celebrau cada dia o cada setmana l’Eucaristia, als qui fa temps que feis un servei concret a la parròquia, a tots els qui el vostre compromís és estable. Amb una paraula: A tots els qui estimau la Parròquia i d’una manera o d’una altra la feis “viva”, “vostra”, “apta per estar oberta a tots”.
3) I a què els envia?
A) A fer una crida a la conversió: Predicar a la gent que es convertissin.
-Tinguem ganes d’escampar a la família, arreu, la importància de ser persones de pregària, persones de valors comuns amb els altres i propis: Justícia, pau... però també fe en Déu, confiança total en ell.
B) Pacificar, treure dimonis.
-Som cridats a posar seny, pau, tranquil·litat... Som cridats a acompanyar a persones que s’ho passen malament per diverses causes. Som cridats a “aquietar esperits”. Per açò, un compromís: Cadascú ha de fer molta feina amb un mateix.
C) Ungir els malalts i desitjar que es posin bons. Dues són les coses més importants per un cristià: Celebrar l’Eucaristia i atendre als necessitats. Que l’atenció als malalts i pobres sempre estigui desperta entre noltros.