Diumenge 14 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 6,1-6): En aquell temps, Jesús se'n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien: «D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?». I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué: «Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva». I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe.
HOMILIA
Alguns llibres de la Bíblia que, com avui, contemplam a les nostres celebracions, fan referència al que coneixem com a escrits profètics: Isaïes, Jeremies, Ezequiel... Pot ser aquests són els més coneguts. Altres no ho són tant: Osees, Joel, Miquees, Habacuc, Nahum... Els seus llibres són bastant curts, i poques vegades els trobam entre les lectures dels diumenges.
El que no tenim present, potser, és que al llarg de la història del poble –tant d’Israel com dels nostres pobles- hi trobam que hi conviuen vertaders i falsos profetes.
Qui són els falsos profetes?. Són els qui, quan parlen o actuen, només cerquen tenir aplaudiments, èxits, fama i fortuna. Són els qui diuen el que els altres volen escoltar. Sa veritat no els importa. Engatusen el poble i tan sols amb la intenció de sortir amb la seva. Tant Israel com noltros avui, coneixem aquests falsos profetes.
Qui són els vertaders?. Tant la primera lectura com l’evangeli ens aporten les seves característiques.
1.Ezequiel –primera lectura- mos explica la seva vocació de profeta. Ell va sentir com l’Esperit entrava a dins seu i “es posa dret” per escoltar-lo. Bona actitud aquesta. Dret: atent, amb ganes, disposat...
I què li diu l’Esperit?:
-T’envii a un poble de rebels. Un poble que no fa cas de Déu, un poble infidel als valors, un poble –diu- de cara dura i de cor de pedra.
-Tant si et fan cas com si no, tu anuncia el que no volen escoltar. Ells han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.
2.L’evangeli de Marc mos diu que anant Jesús al seu poble natal amb els seus deixebles -a Natzaret- va començar a ensenyar a la sinagoga. Però, com que els seus conciutadans sabien qui era ell i la seva família, en tost d’escoltar el que deia i rumiar si tenia raó o no, es defensaven dient: Com el podem escoltar? No és el fill de Josep i Maria...
L’evangeli acaba amb les paraules que els surten del cor als autèntics profetes: “Sorprèn que no vulguin escoltar als vertaders profetes”.
Quan el dia del nostre baptisme rebem el “crisma” i se’ns diu que som “membres de Crist que és sacerdot, profeta i rei”, vol dir que “mos hem d’esforçar per transmetre i comunicar el missatge de Déu que hem tingut present a les promeses baptismals”:
*Prometeu ser justos, honrats, creïbles, valents, sincers...?
*Creieu en Déu Pare, en Jesucrist, en l’Esperit Sant?
Sant Pau mos recorda a la segona lectura que “som dèbils” i que a tots ens convé “viure units a Déu” si volem ser fidels a les nostres promeses.
No deixem de resar cada dia, no deixem de celebrar l’Eucaristia.
-