Diumenge 16 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 6,30-34): En aquell temps, els Apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.
HOMILIA
Diumenge passat veiem com Jesús enviava als dotze (Crida als dotze i els envià de dos en dos). I, avui, veiem com els dotze tornen a Jesús i conversen amb ell sobretot del que havien fet i ensenyat. Crida, enviament, retorn i conversa, una experiència del tot normal.
Aquest temps, duim una bona temporada de baptismes, confirmacions, primeres comunions, noces... Totes aquestes celebracions inclouen una crida i un enviament:
- -El Baptisme. Tenguis present a Déu. Ets fill de Déu.
- -Confirmació. T’envii a ser fidel a l’evangeli. Siguis cristià. Convida a altres a ser-ho.
- -Primeres Comunions: No parlis sols de Jesús, viu en comunió amb intimitat amb ell. Confia-li el que ets, el que fas, el que desitges.
- -Noces. Viu estimant, crea família. Opta per l’amor, pel servei, per l’entrega.
I aquesta crida i enviament demana una conversa amb Jesús i amb la comunitat. Demana trobar-nos amb Jesús i amb la comunitat constantment. Demana explicar a Jesús i a la comunitat com vivim el nostre baptisme, la confirmació... Explicar què fem, amb quines sorpreses ens trobam, quines dificultats hem de vèncer, de què hem de donar gràcies.
Ens hem batiat. Tornem a la comunitat, tornem a Jesús i expliquem, conversem, escoltem, seguim aprenent.
Ens hem confirmat, fet la primera comunió, ens hem casat. Tornem a la comunitat, tornem a Jesús i expliquem, conversem, escoltem, seguim aprenent.
Retornant i conversant amb Jesús i la comunitat, ens adonarem que necessitam repòs, descans, quietud, pregària, ja que no és fàcil -ni avui ni en temps dels apòstols-, viure com a batiats, confirmats, casats... Ens convé sentir com Jesús de nou ens repeteix: “Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposau una mica”.
Avui, ja ens convé prou sentir la crida i l’enviament, però també ens és necessari el “retorn”. Retornar a Jesús i a la comunitat, conversar amb Jesús i amb la comunitat.
Ja ens convé entrar a una comunitat, a una Parròquia, i manifestar que ens hem sentit cridats per una sèrie de raons (personals, familiars, d’entorn...), i volem batiar o batiar-nos, i volem confirmar-nos, casar-nos, ungir-nos, confessar-nos, ser capellans...
Però també ens convé sentir la necessitat de retornar a la Parròquia, a la comunitat per:
-Conversar amb Jesús juntament amb la comunitat, i unit-nos a la pregària comunitària i a l’Eucaristia... tenir present el que vivim diàriament. Tancar els ulls i pregar, com feim: Per l’Església, pels governants, pels familiars, pels malats, pels qui cerquen i no troben...
-Descansar una mica. No tot ha de ser fer i fer, anar i venir... També ens convé aturar-nos i descansar, aturar-nos i reflexionar, aturar-nos i rectificar, aturar-nos i intensificar...
Res es pot dur a terme correctament si no aprenem a descansar i a reposar personalment i en comunitat.
No entrem a la Parròquia només per demanar. Sentim que la parròquia és la nostra família i retornem a ella, almanco cada setmana.