Text de l'Evangeli (Jn 20,19-23): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».
HOMILIA
La nostra societat està marcada per models de bellesa que ens empenyen a cuidar i valorar el nostre cos, tant, que si no aconseguim la meta que se’ns proposa no són pocs els qui cauen a una espècie de buit i de tristesa personal. Altres hi ha, però, que ens parlen d’un altre tipus de bellesa. Bellesa que ens convida al respecte personal i altruista, i a aconseguir una sana convivència que resulta ser ideal de vida.
Un d’aquests altres és “Pau de Tars”, apòstol de Jesús. A la primera carta als Corintis, capítol 12, Pau respon a unes qüestions que li planteja la comunitat que ens apareix dividida. A la comunitat cristiana de Corint, Pau li remarca que els dons que té cadascú, són “dons”, “regals de l’Esperit” que han de fructificar. I ho diu amb aquesta frase lapidària: “Les manifestacions de l’Esperit són en bé de tots”. I una nota cristològica ho corrobora: “Crist té molts membres; tots, formant un sol cos, reflecteixen el cos de Crist”. I aquest resulta ser l’estendard de bellesa que demana Pau i que ens l’ofereix avui a tots: “Si tots formam part d’un cos, d’una unitat, col·laborem en la bellesa d’aquest cos, que no és altra que el de la comunitat unida, mitjançant les aportacions de cadascú”.
Fer més “saludable” aquest cos és estar en forma i sortir en defensa dels exclosos i a ajudar a la correcció dels qui es creuen “el centre de tot”. La pandèmia de la COVID-19 ens ha demostrat que Pau té raó: “Som part d’un tot i entre tots formam un sol cos”. No podem refusar l’experiència viscuda: vivim interrelacionats, tots depenem de tots.
La unitat i la diversitat ha format part de l’Església des de l’origen. La jornada de Pentecosta, Cincogema, ens recorda que llengües diverses no separen, més bé uneixen, apropen i ajuden a ben formar la “unitat”. (1Co 12). Diversitat i unitat! Sant Pau insisteix en unir aquestes dues paraules que sembla es contraposen. “Cincogema” no l’hem de convertir sols en una jornada de festa ja que és una gran oportunitat per a reconèixer que la diversitat és riquesa i la uniformitat, pobresa.
Molts dels apòstols eren gent senzilla, pescadors habituats a viure del treball de les seves pròpies mans, però entre ells hi havia també Mateu, un instruït recaptador d’imposts. Hi havia, a més, orígens i contexts socials diferents, noms hebreus i grecs, caràcters pacífics i impetuosos, punts de vista i sensibilitats diferents. Jesús no els canvia convertint-los en exemplars construïts en sèrie. El dia de Pentecosta, tots ells van comprendre la força unificadora de l’Esperit: essent diferents, tots havien de col·laborar en l’anunci de l’evangeli a partir dels seus dons diversos. La seva diversitat enriquia la comunitat i el seu anunci.
En l’Església, avui vivim també diferències d’opinió, de sensibilitat, de maneres de fer i de pensar. No podem caure en la temptació –els qui valoram Pentecosta- de defensar les nostres pròpies idees o maneres de fer, tot imposant-les com les úniques vàlides i refusant o fins i tot atacant a aquells que no pensen igual. Aquesta és una temptació que ens persegueix constantment i que no hem de permetre que, guanyant-nos, ens enfronti i divideixi.
Els cristians, essent diferents, no hem de perdre mai l’experiència de la unitat que es fonamenta en el respecte, en la reflexió, en l’escolta, en la paciència, en l’enriquiment mutu, en l’Esperit. Vulguem veure’ns no com ens qualifica qui juga a separar-nos dient que “uns som de dretes i uns altres d’esquerres; uns som conservadors i uns altres progressistes; uns som d’una ideologia i uns altres d’una altra”. Hi ha una “mirada mundana” –ens ho va dir el Papa en l’homilia que va pronunciar el dia de Pentecosta de l’any passat-, que veu en l’Església estructures que hem de fer més eficients. “La mirada espiritual”, en canvi, assenyala el Papa, veu sols germans i germanes captaires de misericòrdia. No, no som confeti -conclourà el Papa Francesc- que va d’aquí a allà segons el vent. Més bé som tessel·les, peces irreemplaçables d’un mosaic.
Pentecosta ens recorda que l’Església no és cridada a cultivar la memòria de Jesús en grups tancats, cenacles on assaboreixen el gust de “fer niu”. L’Església és comunitat, família oberta a la diversitat interior i exterior. L’Església és “diversitat en la unitat”, no niu estufa.