Homilia diumenge 14 de febrer 2021

  
Diumenge 6 (B) durant l'any



Text de l'Evangeli (Mc 1,40-45): En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós i, agenollat, li suplicava: «Si vols, em pots purificar». Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: «Ho vull, queda pur». A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué: «Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova». Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.


HOMILIA


     Tenint present les lectures d’avui, dia en que celebram “Mans Unides”, em qued amb la petició que avui fa un leprós a Jesús: Si voleu em podeu purificar. I Jesús li respon: Sí que ho vull: queda pur. Els considerats impurs són els qui estaven malalts de lepra i, per açò, estaven condemnats, a més, a viure enfora dels altres,. Apartats de tots.

     Jesús no vol ningú apartat dels altres i en soledat. Ell traspassa les fronteres que anam creant entre tots i uneix, purifica. No vol fronteres entre pobres i rics, analfabets i sabuts, gent sana i gent malalta, gent que no pot participar de la vida política del seu país i gent que sí pot votar el sistema que li sembla més adient.

     Quan toca a les portes de ca nostra o de sa Parròquia algú que mos diu: Si vols en pots donar menjar, roba neta, sabates... Si vols em pots escoltar una estona... Si vols em pots ajudar a solucionar una circumstància difícil que visc... Quina és la nostra resposta? Jesús sempre respon: Sí, vull. Vull ajudar-te a tu que tens llepra, a tu que pateixes paràlisi, a tu que ets sort i mut, a tu que desitges que compartesqui taula amb tu i t’ajudi a retornar el que has robat, a tu que tens set i cerques aigua viva, sentit a la vida...

   Noltros deim: Sí, vull? O, com feia aquella societat jueva, cream barreres, distància i deixem apartats i en soledat als qui pateixen problemes greus?

    Què ens recorda aquest grup, delegació, ample de Mans Unides present arreu? Ens recorda que no sols vivim la pandèmia Còvid-19, vivim pandèmies pitjors arreu del món que feren mortalment a molts: la fam, la manca de vivenda, la manca de sistemes sanitaris dignes, la manca d’aigua neta, pura... la manca de treball, la manca de participació política, la manca d’escolarització...

     Treballem i preguem per fer possible els drets de tots, no tan sols els nostres. Avui, Mans Unides mos diu: Contra el virus de la indiferència, la solidaritat. Mans Unides mos diu: La vertadera vacuna contra la desigualtat és la solidaritat. És una vacuna aquesta difícil però totalment necessària. Una vacuna difícil perquè no s’aconsegueix en un laboratori científic, s’aconsegueix en el cor de cadascú. I sempre mos és difícil arranjar cors i convertir-los en solidaris. Per açò preguem, preguem.