sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?». Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: «Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: «De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?». Li responen: «Del Cèsar». Jesús els diu: «Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».
HOMILIA
Avui en dia, tenint present l’entorn que vivim (desconeixement de Déu, indiferència entorn de qüestions religioses, rutinarietat de la fe...), mos convé remarcar que el Dia del Domund no és tan sols per “recollir euros a favor de les missions i dels missioners i missioneres”, que també, sinó per a prendre consciència que tots avui hem de ser missioners i missioners a ca nostra, al carrer, al lloc de treball, allà on es desenrotlla la nostra vida diària. Avui l’Església i les lectures ens recorden que tots hem de ser el que som gràcies al nostre baptisme: evangelitzadors!
Essent com som evangelitzadors:
-Mos hem de preocupar certament pels nostres germans que viuen la fe a d’altres lloc del món. Hem de tenir consciència que som una comunitat, una parròquia, oberta a totes les altres comunitats o parròquies del món.
-Que hem d’agrair a tants cristians i cristianes (preveres, diaques, religiosos i religioses, catequistes, caps dels diferents grups parroquials...) que col·laboren directe i activament a l’evangelització dels qui no saben res de Déu, dels qui estan interessats per conèixer-lo, i perquè les estructures socials i polítiques tenguin present els valors que Jesús ens aporta a l’evangeli.
El lema que el Domund d’aquest any mos proposa és la resposta que va donar el profeta Isaïes quan, estant en el temple, sent que el Senyor li diu: “Qui enviaré?”. I ell respon: “Aquí em teniu: envieu-m’hi” (Is 6,8). Un lema, una resposta que mos motiva a dir el mateix: “Envieu-m’hi, hi estic dispost”. Estic dispost a què? Què he de fer?
La Primera carta de st. Pau als cristians de Tessalònica mos posa avui l’exemple d’un grup evangelitzador, un grup missioner, format per Pau, Silvà i Timoteu que actua enmig d’una comunitat encara tendre en la fe, la comunitat de Tessalònica. Com evangelitza aquest grup, què fa, què diu?:
-Agraeix als cristians de Tessalònica el seu esperit missioner: “La vostra fe treballa per propagar-se”. Agraeix als pares, als catequistes... agraeix a molts el seu esperit evangelitzador. La lectura de la Bíblia a ca seva, la pregària que viuen, els valors cristians que transmeten...
-Els agreix la seva capacitat de posar-se al servei dels altres. La vostra caritat, la vostra capacitat d’estimar no es cansa de fer el bé, els diu. Segur que els agreix la seva visita als malalts, la seva atenció als pobres, l’escolta que viuen, la formació que ofereixen...
-I els agreeix la seva fortalesa en els problemes i dificultats gràcies a l’esperança que posen en Jesucrist. Problemes i dificultats familiars, culturals, polítiques...
Col·laborem econòmicament a favor dels missioners i missioneres que evangelitzen amb el seu testimoni arreu del món, i prenguem també consciència de la nostra responsabilitat d’evangelitzar. Siguem valents. Que l’esperança ens acompanyi.