Diumenge XXVII (A) de durant l'any
»Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: ‘Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!’. L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps». Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar.
HOMILIA
Avui, la litúrgia ens recorda que la vinya, el món, l’univers, la societat, la humanitat, tot és de Déu. I Déu, i des del Gènesi, ens ho ha posat tot a les nostres mans perquè ho cuidem i estimem. Déu ens fa els seus col·laboradors.
. Però aquesta confiança de Déu de cap als humans és veu frustrada La paràbola de la vinya parla que en tost de fer del món una casa comú, no pocs desoeixen aquest desig de Déu i es volen apoderar de tot. I per aconseguir-ho, maten, marginen, descarten a tots aquells que s’hi oposen: bones persones i profetes de tots els temps, fins i tot el Fill, l’enviat per Déu mateix, Jesús. El sentit de propietat exclou i elimina. “Veniu”, diuen, “els matarem i així ens farem amb l’herència que des del principi pertany a tots”.
La pregunta que fa Isaïes en el seu cant de l’enamorat de la vinya, que és Déu, denota la seva angoixa, el seu malestar: Què podia fer per ella que no hagi fet? Per què em dóna raïm agre quan jo n’esperava de bo? N’esperava justícia, però sols veig injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.
Aquesta angoixa de part de Déu recorre tota la Bíblia. Recorre el llibre d’Isaïes, com veiem. També el llibre del salms. Avui el salm 79 també expressa: Com és que heu fet malbé la vinya, per què l’heu devastada, derrocada? Per què hi pasturen com animals salvatges? I l’evangeli d’avui (Mt 21), amb forma de paràbola, també mos fa aquesta pregunta: “Quan torni l’amor de la vinya, que farà amb aquests vinyaters?
Tot i així, la Paraula de Déu ens indica que Déu mai torna rera, que mai deixa de confiar. St. Pau ens recorda: “No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària, així la pau de Déu guardarà els vostres cors i els vostres pensaments”. I ens ofereix un camí a seguir: “Germans, interessau-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practicau el que us ha estat transmès i el Déu de la pau serà amb vosaltres”.
La Paraula de Déu, toca de peus en terra. Així com mos diu que moltes de les nostres relacions no són ajustades a la voluntat de Déu i que hi ha moltes persones que pateixen a causa de qui vol tenir poder sobretot, també ens diu que no desconfiem de Déu ni de la bondat de les persones. Preguem amb tota ocasió.
Ara pregarem tots junts. Demanem que no deixem mai de ser fidels a Déu; demanem que l’Església, amb el Papa, el Bisbe, amb tot el Poble de Déu ens interessem per tot allò que és veritable, just i amable; demanem a Déu pels qui més pateixen a causa del poder que uns altres volen exercir sobre la naturalesa, sobre els diversos països, sobre les famílies, consciències i persones.