Diumenge XXV (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 20,1-16): En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta
paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué: ‘Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just’. Ells hi van anar.
»Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué: ‘Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?’. Ells li responen: ‘És que ningú no ens ha llogat’. Els diu: ‘Aneu també vosaltres a la meva vinya’.
»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: ‘Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers’. Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien: ‘Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor’. L'amo va respondre a un d'aquests: ‘Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?’. Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».
HOMILIA
Mos trobam avui amb una paràbola que mos sorprèn. I mos sorprèn, perquè en la nostra manera de fer, si tenim una empresa o un negoci, trobam normal i fins i tot just pagar el jornal que mereix el treballador segons la feina que ha fet. Qui n’ha feta més, jornal més gros. Qui n’h feta manco, jornal més petit. Pagar per una feina que no s’ha fet no té sentit.
En la nostra manera de fer, no importen les immenses desigualtats que vivim, no importen els que no tenen ni el necessari per a viure. Fins i tot, a vegades, comentam que no és just, que una persona que toca ses portes de Càritas pugui anar a fer un cafè un dia a un bar.
En aquesta Paràbola d’avui, Jesús ens diu que els pensaments i els camins de Déu són diferents als nostres. Tant, com la distància que hi ha entre el cel i la terra.
La lògica de Déu no és tan la justícia com la generositat. Ja a l’Antic Testament Isaïes mos recorda avui: Que els injustos abandonin els seus camins perquè Déu és generós en el perdó. I en el Nou Testament, a l’evangeli d’avui (Mt 20 16), escoltam: Tens enveja perquè jo som generós?.
En el fons, la Paraula que mos regala Déu avui té aquest fons que hem de captar i acollir: Som cridats a cobrir les necessitats de tots. En el fons, avui se’ns diu que aprenguem a fer com fa Déu: compartir generosament i gratuïtament amb tothom. (Donem sense esperar gràcies. Que el nostre goig sigui donar generosament)
Siguem de Déu, siguem cristians. La paràbola d’avui va dirigida a tots noltros i ens diu: No aspireu a tenir privilegis. Aspirau a ser germans, a compartir.
Avui és una bona ocasió per accentuar tres punts que hem de fer nostres:
1. Donem gràcies per ser treballadors de primera hora.
2. Escoltem Jesús. Aprenguem a ser com ell és: Generós!
3. Donem importància a Càritas. Siguem generosos.