Diumenge XXIV (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 18,21-35): En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: ‘Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot’. Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient: ‘Paga'm el que em deus’. El company se li va llançar als peus i li suplicava: ‘Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré’. Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué: ‘Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?’. I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute. Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
HOMILIA
1.El llibre de Ben-Sirà, (27,30-28,7) escrit probablement a principis del segle II aC, és un conjunt de reflexions inspirades en la saviesa -seny- bíblica i escrites a favor de la formació dels joves.
Avui ofereix consells sobre el perdó. Qui no perdona, assenyala, s’exposa a viure amb odi i rancor. Per salut, fins i tot psicològica, val la pena aprendre a perdonar.
I l’experiència del perdó va tan lligada amb la misericòrdia de l’amor de Déu i a la nostra manera de viure evangèlica, que Jesús, en la pregària del Parenostre, ens recorda una condició: Déu ens perdonarà si noltros també perdonam.
2.La carta de sant Pau als Romans (14,7-9) ens recorda que vivim i morim per al Senyor. Hem de viure centrats en Déu (en el com ell és i actua), no en noltros. Sant Pau, influït per Jesús i per la cultura clàssica (Plató, Ciceró, Menandre, s.I-III aC), reconeix que vivim relacionats amb els altres, amb el món, amb Déu. Ningú pot viure tancat en si mateix: en els nostres egoismes, febleses i mals. La bona relació amb tothom i amb Déu ens aporta pau. I açò és el que interessa.
3.I a l’evangeli, (18,21-35)la pregunta de Pere: Quantes vegades he de perdonar al meu germà el mal que m’ha fet. Set vegades, pot ser? (Ja sabem que el número set, en la bíblia, es relaciona sempre amb la perfecció. Per açò, perquè ho entengui), Jesús li respon: No set, sinó setanta vegades set. Jesús diu a Pere: Ets de perdonar sempre! Déu perdona sempre, tu també. Aquest fragment només el trobam a l’evangeli de Mateu. La paràbola que ensenya Jesús a l’evangeli, ens diu: No imitis aquell que vol ser perdonat per accions grosses i no és capaç de perdonar als altres, accions de poca importància comeses al seu contra.
Les tres lectures ens recorden que el perdó de Déu no té límits. Essent també noltros perdonats per Déu constantment, hem d’actuar de la mateixa manera que Ell amb qui ens han fet mal alguna vegada.
Avui el perdó no té massa bona acceptació en la convivència quotidiana de les persones i famílies. I és que no és un valor fàcil, necessita fer molta feina amb un mateix. Necessita pregària diària, mentalitat positiva, mirada benèvola, cor netejat.
Perdonar no significa ignorar les coses, ni justificar el mal. És normal tenir memòria psicològica, però és saludable i evangèlic deixar de banda l’ànsia de revenja.
Perdonar és l’estil de Déu. Perdona és l’opció propi de qui és sa i bo.