Diumenge XXI (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 13,22-30): En aquell temps, tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús
HOMILIA
1.Donem importància al diumenge. Jesús es reunia constantment amb els seus deixebles i amb molta gent i els parlava de tot allò que els evangelistes ens transmeten. Enguany seguim l’evangeli de Lluc. No és tracta si és pecat o no és pecat anar a Missa. Es tracta, més bé, si ens interessa o no escoltar i viure la Paraula de Déu i sentir-nos o no família que té necessitat de trobar-se i celebrar que som comunitat. Aquests dies ens hem trobat germans i nebots. Érem una bona colla. Tots desitjàvem seguir trobant-nos.
2. Donem importància a la casa, al temple, a la parròquia on solem trobar-nos cada setmana, almanco. I estava pensant: a) Donem importància a la porta d’entrada. No és una porta més entre tantes. Té un significat especial. És la porta que ens condueix a la casa dels qui som cristians. S’altre dia, passant davant d’ella, algú es va signar. Aquest gest abans era normal, avui s’ha perdut. És una llàstima. Els signes són molt importants. b) Entrant en aquesta parròquia donem importància al Jardí que és un espai que us convid a aprofitar més perquè és un lloc de pau que ens apropa a Déu. c) Donem importància a la pica baptismal i a la pica que hi ha a l’entrada que és un signe d’ella. Ella ens fa viure el record del nostre baptisme. Formem part d’una comunitat que no sols hem de visitar, també ens hi hem d’implicar a favor d’ella com s’impliquin a favor de qualsevol família pròpia els pares i els fills. C) Donem importància a l’altar, a l’ambó, a la seu, al sagrari, als bancs, a les imatges i quadres. Tot ens parla de Jesús. Tot ens parla de la família de la qual hi formam part.
Les esglésies, les parròquies, les catedrals, no les hem de voler convertir només en llocs de cultura i d’art. Intentem que sempre siguin, sobretot, llocs de pregària, llocs de trobament en la família cristiana, llocs de fe.
I les lectures d’avui m’han fet pensar també:
3. Que i fer-nos amb Déu. tots estem cridats a trobar-nos entorn de la Paraula de Déu.
-La primera lectura, la d’Isaïes, ens diu: Jo vull reunir gent de totes les nacions i llengües. Desitj que m’escoltin persones que mai han sentit parlar de mi.
-Per açò el salm 116 ens ha dit: “Anau, anunciau l’evangeli per tot el món”
-I l’evangeli ens diu que Jesús mateix anava i passava per viles i pobles i ensenyava. Jesús ensenyava que la salvació ha de ser proclamada a favor de tothom. I ho deia i ho repetia perquè els rabins jueus deien que “per salvar-se era precís habitar a Israel, rallar hebreu i recitar la pregària jueva “shemá israel”.
4. Finalment, avui també m’he fixat, amb el que diu l’evangeli: “Mirau d’entrar per la porta estreta”. I és que avui tot i que hem d’accentuar que Déu és Pare i que el seu amor és infinit, no podem oblidar la nostra responsabilitat.
Que Déu és Pare i ens estima infinitament és avui acollit per molts de noltros quan pensam amb persones que ens són properes i que viuen enfora de la fe i que no els interessa obrir l’evangeli mai.
No oblidem el que ens diu el fragment de la carta als hebreus d’avui:
-No desestimis la correcció
-No et cansis quan ell et reprèn
-Enforteix les mans que es deixen anar
-Enforteix els genolls que es dobleguen
Déu és misericordiós. Noltros no podem deixar l’esforç per a créixer