Diumenge XX/C - 18 agost 2019
Text de l'Evangeli (Lc 12,49-53): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».
HOMILIA
Quan venim a Missa no hem de mirar el rellotge. No hem de tenir pressa d’abandonar l’església, la parròquia, per anar fer... (seure a casa, un vermut, sopar, una volta, ...)
Se’ns ha de gravar al cor el que espera Jesús de cadascú dels qui som aquí. L’evangeli de Lluc ho expressava en paraules molt vives: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar. Com em sent el cor oprimit fins que no la vegi cremar.
Amb aquest llenguatge el que Jesús vol és un món, unes persones apassionades, uns cristians amb ganes de viure sa fe i de transmetre-la.
El que Jesús vol és que deixem de banda apaties, ruïnes i vessa. No sols personals, també parròquies. Jesús vol persones i parròquies apassionades, amb ganes. Persones i parròquies que s’animin mútuament a viure sa fe i que la comuniquin als altres.
Jesús no vol que les parròquies siguin només per segons qui centres de celebrar baptismes, primeres comunions, noces, funerals, ... El que vol és que, centrats en ell, tinguem ganes de millorar-nos i millorar, almanco, el nostre entorn més immediat.
Però per a millorar, mos hem d’incomodar i incomodar. Hem de sortir de la nostra comoditat i rutina. Per açò diu Jesús avui a l’evangeli de Lluc: Us pensau que he vingut a dur la pau, la tranquil·litat, el passotisme a la terra. No! És la inquietud, la incomoditat, la reflexió, que he vingut a dur. Per açò desig inquietar-vos i que us inquieteu els uns amb els altres: els pares i mares amb els fills i filles; els sogres i les sogres amb les nores i gendres, ...
Unes famílies i unes parròquies que no s’inquieten ni inquieten, que han abandonat el diàleg, la reflexió, les llavors de les inquietuds, no són famílies o parròquies cristianes.
Qui marca el camí de l’Església? No el marquen els mediocres, els passotes, els indiferents, ... La carta als hebreus ens ho diu avui clarament. El marquen: El núvol tan gran de testimonis. Ells (els testimonis, els sants, els màrtirs, les grans persones), són els qui ens ensenyen com hem de viure la fe, com mos hem d’alliberar dels pecats que amb tanta facilitat mos lliguen. Mos marquen el camí els qui accepten dur a terme una vida entregada, una vida de servei, ...
La primera lectura ens parla avui del profeta Jeremies. Profeta incòmode que incomodava el poder, els principals del regne de Judà. Constantment reflexionam la vida i les paraules de st. Pau, persona incòmoda per la comunitat de Laodicea que per ell és qualificada de freda i apàtica. Quasi cada dia tenim present algun sant o santa que ens inquieten gràcies a viure sa fe d’una manera apassionada. Avui, el Papa Francesc inquieta també a molts amb les seves paraules però sobretot en les seves actituds intentant que l’Església sigui i visqui atenta als pobres; que l’Església en tost de jutjar o marginar, ... acompanyi a tantes persones que viuen diverses necessitats.
Ho deia a l’inici. Al final de la Missa tornarem a dir i a sentir: Germans, germanes, aneu-vos-en en pau. No en la pau que es confon en la tranquil·litat i en el no fer res. Sí en la pau que reclama Jesús. Pau interior que s’aconsegueix vivint la inquietud de ser bones persones. Pau social que s’aconsegueix vivint la inquietud de construir una família, un món educatiu, una societat millor.
El diner fa persones riques
El coneixement fa persones sàvies
La passió va persones inquietes per aconseguir un ideal.
Visquem amb passió la nostra fe.