Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C)
(Segon Diumenge després de Pentecosta) 23/06/19
Text de l'Evangeli (Lc 9,11b-17): Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
HOMILIA
Avui, com cada diumenge almanco, compartim taula. I... per què la compartim? Per fer memòria i tornar a viure com a present es darrer sopar de Jesús amb els seus més íntims, els apòstols. Avui recordam amb els signes de pa i vi que, com el pa i el vi, la vida de Jesús va ser una vida posada al servei de tothom, a favor de tothom, com aliment personal en bé de tots. Una vida viscuda amb extrem d’amor, fins a la mort, nit i dia. Una vida totalment referent.
Una vida així és presenta davant noltros com digna de ser imitada i transmesa. Per açò celebram l’Eucaristia no com una activitat més o un gest més dels cristians. La celebram com l’experiència que ens ha de calar més endins.
1.L’Eucaristia és digna de ser viscuda. L’hem de viure perquè ens empelti totalment. Noltros, cristians, els amants de Jesús, hem d’optar perquè la nostra vida sigui com la seva: una vida d’entrega i de servei.
2.L’Eucaristia és digna de ser viscuda amb un gran respecte. És digne de ser exposada en el Sagrari amb la finalitat que fent pregària cara a cara amb ella, ens anem convertint en un do per els altres. És convenient visitar el santíssim i fer-nos, gràcies a la nostra relació constant amb Jesús, un do per als demés.
3.L’Eucaristia és digna que la passegem pels carrers amb gran respecte transmetent al poble que seguim a qui ens ha deixat el testimoni del amor més gran. Si volem un poble feliç tots ens hem de convertir com Jesús en un do pels altres.
I les tres realitats les hem de viure de cor: Celebrar l’Eucaristia, resar tenint-la present, i comunicar-la als altres perquè el món necessita constantment que algú visqui i repeteixi que “sense ser un do pels demés la convivència no és possible”.
Quan va instituir Jesús l’Eucaristia? La va instituir en un moment crucial de la seva vida, la nit abans de ser entregat. L’Eucaristia és el testament de Jesús, és la seva darrera voluntat. Ell vol que els cristians el visquem entregats a favor de tots. No podem celebrar l’Eucaristia, no podem participar de la taula, no podem combregar, sense tenir interès de convertir-nos també noltros amb presència que genera vida.
L’Eucaristia diu a qui han estat elegits per a governar els nostres pobles: Estimau les persones del poble i la seva diversitat. Sentiu que açò és una responsabilitat que us ha d’acompanyar les 24 hores de cada dia i que no és fàcil, que us farà patir tot i que us atorgui una gran pau interior.
L’Eucaristia diu a Sebastià Bosch que dia 29 d’aquest més serà escollit com a diaca de l’Església: Seràs un bon diaca tant en quant servesquis els altres. Tant en quant siguis un servidor, un entregat.
Celebrar l’Eucaristia ens diu a tots:
-Intentau viure d’una manera tal que a ca vostra sigueu un bons servidors de la convivència, no de la divisió o separació.
-Intentau viure d’una manera tal que netegeu de les pàgines dels Diaris i de les diverses informacions aquelles noticies que parlen de fets violents i gens respectuosos, que parlen de persones que immigrant del seu país per causes inhumanes no troben lloc aumón.
Celebrem l’Eucaristia amb ganes. No la celebrem mai sense predisposar-nos a favor d’ella, ni d’una forma rutinària i passiva,