Homilia diumenge 16 juny 2019

La Santíssima Trinitat (C) (Diumenge següent a Pentecosta)

Text de l'Evangeli (Jn 16,12-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».

HOMILIA

      Puc dir que conec una persona que m’han parlat d’ella. Ara bé, el meu coneixement s’enriqueix i es transforma quan arrib a tenir un contacte directe. El coneixement s’enriqueix quan amb les persones que conec m’hi relacion i, encara més les conec, si arribam a ser amics, si compartim el dia a dia, si som família, si som parella.

      Però tot i així, encara que hi hagi una relació íntima, sempre en cadascú hi ha un misteri. No podem dir mai que coneixem ben bé els altres quan ni tan sols ens coneixem prou bé ni a noltros mateixos.

      La festa d’avui, la santíssima Trinitat, ens convida a reflexionar sobre el coneixement que tenim de Déu. Per alguns Déu és una hipòtesi que discuteixen apassionadament. Per uns altres, Déu és una qüestió indiferent perquè, possiblement, molts d’ells han renunciat a cercar respostes per a tot. Certament, ningú ha vist a Déu Pare, com ens diu Jesús, i per tant tots els que creiem amb Ell l’hem començat a conèixer perquè algú ens l’ha revelat.

      I així ens haguérem quedat, discutint i parlant d’Ell des d’intuïcions personals nostres, si Déu mateix no s’hagués fet trobadís, no s’hagués fet present en la persona de Jesús. Conèixer Déu és un intent tan complicat, tan profund, que Déu mateix no s’ha limitat en enviar-nos a Jesús sinó que per mitjà del seu mateix Esperit ens acompanya perquè puguem penetrar més en el seu coneixement i relació.

      I del contacte i de la relació amb Ell arribam a l’amor, arribam a viure amb sintonia amb Ell i aprenem a viure segons Ell ens marca. I així, com passa a tots els enamorats de ver, arriba que qualsevol cosa ens parla d’Ell. Ho diu la primera lectura d’avui: Déu és present en tot perquè Ell és l’origen de tot: dels oceans, de les fonts, de la terra, de la volta del cel, de l’horitzó, ...

      Hem viscut ja la meitat de l’any litúrgic: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua. Ja hem celebrat els misteris principals de la història de salvació. Aquests dies hem celebrat, a més, l’Ascensió, avui: La Trinitat.

      A mitjan curs litúrgic som convidats a aturar-nos per a contemplar el rostre de Déu. En aquestes altures de relació amb Ell sabem que Déu:

      1.Vol ser conegut com a Pare. Ell és el principi i fonament de tot. Per açò vol ser conegut com a Pare.

      2.Ell és un Déu que és proper, que vol donar-se a conèixer no per especulacions racionals sinó mitjançant l’experiència real, per açò vol ser conegut gràcies a Jesús, el seu Fill. Ell és un Déu que ens penetra tant que es fa present en el nostre més íntim i per açò es fa conèixer per mitjà de l’Esperit.

      Ell és un Déu que és únic però no és solitari, un Déu de comunió, un Déu Trinitat. Visquem aquest rostre de Déu quan ens signam cada matí. Quan entram a a l’Església. Quan volem que la nostra relació amb Ell sigui íntima. Qualsevol relació íntima demana preparació. El signe de la creu és una excel·lent preparació.

      Continuem celebrant l’Eucaristia amb el desig de conèixer i d’estimar més i més a Déu. Més i més aquest misteri d’amor que ens sobrepassa.