Pentecosta
Text de l'Evangeli (Jn 20,19-23): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge,
HOMILIA
El Llibret de la Missa Dominical, explicant el seu significat, ens exposa una imatge del tot gràfica. Ens diu: Què seria un veler sense la força del vent? Així –continua dient- un creient sense la força de l’Esperit, coneix els fonaments de la fe però no els viu; sap que ha d’estimar, però no li surt de dins; espera que Déu intervengui en la seva vida, però es desanima.
No és gens estrany que els últims Papes ens parlin una i altra vegada que hem de viure la fe amb passió, amb ganes.
Què seria un veler sense la força del vent? Tot un munt de llenya incapaç de sortir del port i descobrir i disfrutar de la diversitat que el mar regala!!!
Sense l’Esperit un cristià és una persona capacitada per dur a terme un missatge essencial però incapaç de comunicar-lo. Una persona que sap que “estimar” sense fer diferències és el secret de la felicitat, però no practica l’amor. Sense la força de l’Esperit els cristians tornam -com diu la seqüència de la Missa d’avui- persones que passen de fer el bé, incapaços de trobar el sentit de res; persones d’una fe freda i d’una vida interior seca, sense fruits.
Us convid a repassar tota la seqüència a fi d’aconseguir el que la seqüència assenyala referint-se a qui es deixa posseir per la força de l’Esperit: Tot l’indòmit (tot allò rebel i desequilibrat) endolcit; tot allò fred encalentiu; tot allò esgarriat, sense ordre ni concert, orientau, ...
Ja serà convenient que el repassem sense frissar i ens demanem: Què necessita en noltros calor, deixondiment, vida? Què és el que està adormit? Què és el que tenim esgarriat? Què és el que viu en noltros sense passió, sense ganes?
Què tenen present els jueus –cultura de Jesús- el Dia de la Pentecosta? Tenen present la Llei del Sinaí, els deu manaments. Tenen present que han de viure el Senyor en la normalitat de la seva vida: Honorar Déu i els altres, honorar pare i mare, respectar la vida dels altres; respectar la intimitat de tothom, ... Què tenim present els cristians el Dia de Pentecosta? Celebram també que Déu és proper, que ens vol acompanyar. Que ens vol acompanyar tan profundament que vol residir en el nostre interior com aquella força del vent que fa avançar al veler. Com aquella presència significativa que fa avançar la vida del qualsevol creient.
Ahir, dissabte, celebràvem el Baptisme d’en Josep i la Primera Comunió de na Maria. Quina potència creient tindran en Josep i na Maria si es deixen endur i guiar per la força de l’Esperit gràcies als sagraments rebuts. Sols si prestam atenció a les promeses que feim durant cada baptisme reconeixerem que la nostra vida seria humanament envejable. Aquests dies he viscut amb algú el sagrament de la Unció. Com li deia des de la profunditat del meu interior que es posés en mans de Déu per a viure el seu darrer tram de la vida que li queda!!!
Avui, diumenge, atorgam el sagrament de la Unció a qui aparentment no està en els darrers moments de la seva vida tot i que hi està més a prop que quan teniu trenta o quaranta anys. Quina sort si tots sentíssim quina experiència més diferent viu qui viu aquest tram darrer confiant en Déu i posant-se a les seves mans, d’aquell que no espera res més que el final de tot.
Que l’Esperit acampi en noltros amb tota la seva força. I que gràcies a ell visquem una vida de fe apassionada, estimada, volguda, agraïda.