Vetlla Pasqual- 2019
Hem viscut, també, la litúrgia de la Paraula, llarga en aquest vespre especial de Pasqua. Primer, hem proclamat referències al Vell Testament admirant aquest món que ha sortit per voler de Déu. Món, hem escoltat: Que Déu mateix va “veure que era bo” tot i que noltros, a vegades, el feim inhabitable per segons qui. El Llibre de l’Èxode ens ha recordat simbòlicament el pas d’aquest món al Pare. I la paraula dels profetes ens han fet present la llarga història d’infidelitats del poble d’Israel ( i de noltros avui) i la infinita misericòrdia de Déu que mai deixa de perdonar-nos.
Després, en les lectures del Nou Testament, ens hem recordat i viscut el nostre baptisme, la nostra incorporació a la vida de Jesucrist. Hem escoltat aquelles paraules que no les hem d’oblidar mai de mai: “Tal com Crist ha ressuscitat d’entre els morts, ressuscitem també noltros a una vida nova”. I, a més, mos trobam amb l’expressió més feliç d’aquesta nit i que ens la regala l’evangelista Lluc: “Per què cercau entre els morts aquell que viu?.” I mai hem de perdre de vista que Jesús viu i el trobam: en els més humils, en els qui pateixen i malviuen, en els marginats, en els qui acompanyen el patiment de tants. En ells Crist viu. Crist no hi és, com li agrada dir al Papa Francesc, entre els qui sembren la mort: els poderosos que s’omplen la boca de paraules altives i només cerquen d’omplir els seus graners.
I després de les lectures i d’aquestes paraules meves, viurem de nou el nostre Baptisme i renovarem les promeses baptismals. Promeses que tots hauríem de tenir escrites a casa i recordar-les de tant en tant: posar colzes, mans i espatlla per obrar sempre el bé. I, de nou, tots serem aspergits amb aigua beneïda recordant: “Anau i feis deixebles de tots els pobles”. Anunci, compromís seriós i saludable: escampem la fe al nostre entorn, escampem la fe contents i sense gens de vergonya, tot al contrari, a les noves generacions, als fillets i filletes, als joves. El món necessita cristians valents que escampin el missatge de Déu i l’arrelin en el cor de tothom a fi de que de nou Déu pugui dir: “I va veure que el món era bo” “I va veure que les relacions entre les persones eren bones” “I va veure que la transmissió de conviccions i costums entre uns i altres, era bona”.
I, finalment, després, serem de nou convidats a compartir la taula de l’Eucaristia on es farà realitat la súplica dels deixebles d’Emaús: “Senyor, quedau-vos entre nosaltres!” (Mane nobiscum, Domine).
Sí, a la taula de l’Eucaristia, amb la presència de membres de la nostra comunitat, amb els signes casolans de pa i de vi, amb la memòria viva del darrer sopar, Jesús, Aquell que viu, queda en nosaltres i entre nosaltres, per sempre.
Que ressonin en el nostre interior les paraules de Jesús (que l’apòstol Joan escriu en el capítol sisè del seu evangeli): El qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell.
Misteri aquest, de comunió profunda amb Crist que ha ressuscitat, anunci de la comunió, de l’amistat vertadera, que hem de viure sempre amb tothom: familiars, homes i dones, joves, infants. I és que havent ressuscitat Crist, tothom coneixerà que som deixebles seus si vivim units, si vivim en pau, si vivim d’acord amb les paraules i el Regne que Jesús desitja per aquest moment de la història humana.
