Dijous Sant (Missa vespertina de la Cena del Senyor)
Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».
HOMILIA
Un dia com avui podem fixar la nostra atenció en tres qüestions importants pels qui som cristians: La Institució de l’Eucaristia, el manament sempre nou i sempre antic, i el lavatori de peus.
Cada any a la segona lectura, escoltam la narració de la “Institució de l’Eucaristia” tal com l’apòstol Pau la va transmetre a la primera comunitat cristiana que es trobava a Corint. Just començant a explicar-la, subratlla que “va ser la nit en que fou entregat”.
No sé voltros, però com a capellà puc dir que pràcticament tothom, abans de morir, sol dir sempre i sol viure el més important que hi ha al seu cor. Podria contar moltes experiències per ratificar el que dic. Per açò crec que Jesús, instituint l’Eucaristia just abans de ser entregat, vol dir que per ell – i per açò per tots noltros- l’Eucaristia té un sentit eminentment especial. No és una cosa més entre d’altres que configuren el cos del cristianisme. No! L’Eucaristia és central. És el moll de l’ós del cristianisme. L’Eucaristia és el signe total de l’amor de Jesús, de Déu. “Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort de Jesús”. Anunciau que el testimoni més gran que us he vingut a donar, que us he revelat de part de Déu, és: servir a tothom fins el final.
Cada vegada que vivim l’Eucaristia, vivim una crida molt especial i essencialment important per qualsevol cristià: Faceu de la vostra vida un servei als demés. L’important no és, com hem dit tantes vegades, “oir missa”. L’important no és averiguar si anar a missa és o no és obligació. L’important no és saber quins dies són els obligatoris per anar a missa. L’important és reconèixer que la celebració de l’Eucaristia ens crida a servir, a estimar fins el final. La seva celebració no té res a veure amb obligacions. Sols té a veure amb conviccions. La convicció de fer de qualsevol cristià un do pels demés.
Per açò, el mateix dia de la Institució de l’Eucaristia, Jesús també va viure entre els apòstols el signe del lavatori de peus que ens recorda avui l’evangelista Joan. El seu significat l’expressava sant Joan perfectament: “Ell que sempre havia estimat als seus, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de sa taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola. Després tirà aigua a una ribella i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los. I acabat el lavatori, els diu: “Si jo que som el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè faceu igual”·
I que ens quedi gravat aquest gest que fa perquè és quan és plenament conscient de que: “venia de Déu i a Déu tornava!”. És el que us he dit abans. Ningú en els seus darrers moments fa coses o diu coses superficials, sense importància. El que diu i fa, és per ell sumament important.
I és lògic. Com a conclusió de la Institució de l’Eucaristia i del lavatori de peus, avui Dijous Sant, ressona entre noltros el manament antic i sempre nou: Estimau-vos tal com jo us he estimat. Ressona a l’aclamació que hem fet abans de l’evangeli i que pertany al mateix capítol 13 de sant Joan en el verset 34.
Avui Dijous Sant, què celebram? Què tenim present? Què se’ns comunica? Sols una cosa, la mateixa tot i que en paraules diferents: Eucaristia, servir, estimar!
Tres paraules que hem de gravar al cor els qui volem ser cristians. Sols hi ha cristianisme, sols hi ha cristians, allà on hi ha Eucaristia, allà on hi ha servei, allà on hi ha amor.
Donem gràcies avui a tots els qui cuiden les nostres celebracions de l’Eucaristia. Lectors, músics, cantors, sagristà, ministre de la comunió, netejadores, floristes, grup de litúrgia ... El vostre servei ens és del tot necessari.
Donem gràcies als qui, des de la Parròquia, serveixen, renten els peus, s’acoten davant un necessitat: Gent de càritas (els qui es cuiden de càritas i els qui compartiu amb ells amb el menjar o amb la seva compra), els qui visitau els malalts, els qui entregau temps, per els altres: catequistes, club, grup, pares i avis responsables, ....
Donem gràcies als qui de la seva vida fan una presència d’amor a ca seva, entre els seus; a altres camps: culturals, socials, escolars, esportius, polítics, ...
