Diumenge III (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 1,1-4;4,14-21): Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure
En aquell temps Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar».
HOMILIA
Mirau, en primer lloc, què ens diu sobre la importància de la Paraula de Déu:
1. La lectura de Nehemies:
-El sacerdot Esdres dur el llibre de la Llei en presencia del poble, i des del matí fins al migdia el llegeix davant tothom: homes, dones i criatures capaç d’entendre-la.
-Tot el poble escoltava atentament la lectura.
I com és proclamada la Paraula de Déu?
-Esdres obre el llibre a la vista de tot el poble, i el poble es posa dret (Es gestos, es signes són molt importants. No és un llibre qualsevol, mereix ser obert i escoltat amb respecte)
-Acabada la lectura, el poble deia: “Amén” (Així és, així ho crec, així vull viure)
I després l’adoraven. (Es bo tancar els ulls participant de la besada que es capellà fa quan ha acabat la lectura. És aquest un signe d’estima i d’agraïment per poder viure la sort de ser “oients” de la Paraula).
-El lector, llegia ben clar (No es tracta només de llegir. Es tracta que tothom pugui seguir i entendre la lectura).
-Un levita, després, n’exposava el sentit perquè la lectura fos entenedora (Aquí la responsabilitat recau sobre els qui portam a terme l’homilia. Ella ha de ser fruit de la nostra pregària i atenció).
-El governador Nehemies, el sacerdot Esdres i els levites que exposaven el sentit, deien: El dia d’avui és sant, dedicat al Senyor. (El dissabte no podia ser per ells un dia qualsevol. Cada dia el Senyor ha d’estar present però, perquè açò sigui possible, durant un dia ens hem d’exercitar perquè aquesta connexió amb ell sigui possible).
-I, com que la lectura es feia des del matí fins el migdia, en senyal de familiaritat, compartien els uns als altres el que tenien perquè alguns no tenien res. (Açò em fa pensar que des de l’Antic Testament, càritas forma part dels qui escolten i agraeixen formar-se segons la Paraula de Déu).
2. L’evangeli de sant Lluc també ens aporta orientacions que ens han de ser fonamentals. Ens diu:
-L’evangeli que és proclamat forma part de l’ensenyament que han rebut dels testimonis que van veure i viure Jesús i van transmetre de paraula el que havien vist i viscut.
-Fer cas de la Paraula de Déu és tan important que alguns, com sant Lluc, escriu a Teòfil (Amic de Déu. Podem ser tots) perquè també ell conegui la solidesa d’aquesta experiència.
-És curiós que Lluc posi la primera ensenyança de Jesús a dins d’una Sinagoga i no al camp, a l’exterior. (Directament, aquesta puntualització, em fa pensar en la importància de proclamar la Paraula i d’escoltar-la en un lloc apropiat, sant. En un lloc especial que demana, front d’ella, un comportament també especial.
-I segons Lluc, Jesús des del primer capítol del seu evangeli, es presenta i és concebut com el Messies esperat: Com aquell que ha estat enviat per portar la bona nova als més necessitats! Per açò, proclamant la Paraula, tots tenien la mirada fixada en ell.
Tinguem present:
* Que la importància de la proclamació de la Paraula de Déu i de la seva acollida és tan important, que el nostre arxiprestat prepara tres trobades durant el mes de març, dies 7,14 i 21.
*Donem importància, quan entrem a l’Església, agafar el Full dominical, i començar a mastegar les lectures. O comprem el llibret “La missa diària”, un per cada mes, 25E.)
*Posem intenció a viure gest durant la litúrgia. Sobretot, el de “fixar-nos en Jesús”. En aquell sobre el qual recau tot el pes de les lectures.